Que cremi Sant Andreu!
6 anys de festa, 6 anys de reivindicació, 6 anys d'irreverència, 6 anys d'inconformisme, 6 anys de lluita per festa major, però molts més que ens portàvem a l'esquena, i molt més que pensem continuar donant guerra! Perquè si la crisi i el patriarcat ens empobreixen, naltros no ens quedem de braços plegats i regenerem les nostres lluites!
Ara sí que sí, que diria aquell, que la Festa Major Reivindicativa està ja del tot consolidada, i forma part indestriable de la Festa Major de Sant Andreu, una festa que cada cop més, la gent del poble ens l'estem apropiant perquè si hem d'esperar que sigui la Comissió de Festes qui ens la munti, ja podem esperar assegudes! Sort en tenim, a Sant Andreu, de les múltiples activitats i propostes que les entitats organitzen pel seu compte. I entremig d'aquest magma que s'estén poc a poc, la FMR s'alça amb veu pròpia per dir: festes populars, autogestionades, lúdiques i crítiques! I per tothom!
Vam començar amb “La mesura” de Bertolt Brecht, a càrrec de La Terra Teatre. I per fi! Després de 4 anys intentant-ho, hem aconseguit fer una obra de teatre al cartell de la FMR, i una obra de qualitat. I qualitat i quantitat n'hi va haver la mateixa nit, a la batalla de PD's, que va portar les festa al cor de Sant Andreu!
A l'endemà, les propostes per fer pensar es van concentrar, i la resposta de la gent va ser molt positiva. Tant a la ruta històrica del matí, com a l'acte sobre capitalisme, crisi i gènere de la tarda, la gent va saber combinar la festa major amb l'aportació d'elements de debat i crítica per combatre un sistema, el capitalista, que ens porta de cap a la destrucció.
La setmana llarga de festes va ser una mena de via crucis festivo-reivindicatiu: problemes d'última hora amb el projector van impedir la projecció correcta de les pel·lícules; la noia que havia de fer el taller de bricolatge sexual es va posar malalta (tranquils/es, tornarem a fer el taller més endavant!); i l'autora del llibre a presentar tampoc va poder venir. Problemes del directe... això sí, la tarda de jocs freaks es va tirar endavant, així com la ruta jove del porró. Tercer any de la gimcana, i tercer any d'èxit amb desenes de joves passant-s'ho d'allò més bé i desafiant un fred que, tot s'ha de dir, enguany no ens ha acompanyat. Perquè després diguin que no hi ha canvi climàtic!
A l'endemà, dissabte 5, el concert va desbordar totes les previsions. Els andreuencs Bliss Thru i Maycena y agua obrien el teló d'una nit que va aglutinar gran part del jovent de Sant Andreu als jardinets de Can Fabra per veure, tot seguit, Poca Broma, Rauxa i Escalivada. Un concert de luxe!
I amb les tiretes del dia anterior, el diumenge 6 la FMR es vestia de calça curta per celebrar el 4t torneig de futbol sala “Fes-li un gol a la constitució”. Repetim: Fes-li un gol a la constitució, a l'espanyola, perquè no la volem, per antidemocràtica, per ser hereva del franquisme, per imposar-nos una monarquia, per impedir-nos el dret d'autodeterminació, perquè no som espanyols/es, ni ho serem mai, per ser una peça més del capitalisme i del patriarcat. Ho diem perquè, tot i fer 4 anys que fem aquest torneig, i amb aquest nom, enguany la Comissió de Festes va aplicar censura al llibret d'actes de festes i en va canviar el nom. Censura política!! Sí, sí, i de la directa i inapel·lable! Ara, la resposta del poble va ser excel·lent: 8 equips “d'adults” i 1 d'infantil! Com diria aquell, que n'aprenguin!!
Arribant a la recta final de la FMR, el dilluns 7 ens tenia preparada una grata sorpresa: un sopar de festa major al mercat i una fessta 80era que va fer les delícies d'organitzadors/es i assistents. La porxada del mercat plena de gent, molta d'ella disfressada de dalt a baix, que no parava de ballar al ritme de les cançons vuitanteres que el i la PD no paraven de posar. Un final de festa espectacular!
I ja per acabar, dilluns 8 va tenir lloc la matinal cultural, que va aplegar gran nombre de nens/es i pares i mares que van poder gaudir de l'animació del Patilles (gràcies!), de la bitlles catalanes, de contes explicats en directe, de les colles bastoners del Clot i Sant Celoni, entre d'altres. Un dinar popular amb més de 60 persones i l'entrega del premi del 2n concurs literari “La Fàbrica 0” van posar punt i final a la 6a FMR.
Ara bé, ho tenim clar des de sempre: festa sí, lluita també! La lluita, doncs, continua, i durant tot l'any seguirem fotent canya: contra el patriarcat, contra el capitalisme i contra els seus garants i responsables (que aquests sistemes tenen responsables amb noms i cognoms!), i ho farem al costat dels aturats/es, denunciant tots els tipus de violència de gènere, fent propostes que ens facin avançar en benefici dels treballadors i treballadores! Que la crisi ens agafi organitzades!
0 comentaris:
Publica un comentari