Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

Cartell definitiu de la 8a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2011-11-19T22:37:00.003+01:00

Programa 8a Festa Major Reivindicativa de st. Andreu

2011-11-14T19:07:00.009+01:00

25/11/11 - NIT de PDs i BRINDIS PER LES PRESES POLÍTIQUES CATALANES

21h a 03.30h | Jardinets Can Fabra

Batalla de PDs + THE RIGODONIANS

26/11/11 - MATINAL INFANTIL

11h a 14h | Jardinets Can Fabra

Jocs infantils, xocolatada, animació infantil i música en viu amb LES MANELES

26/11/11 – SKATEPARK

12h a 20h | Plaça Can Fabra

Mòduls, torneig, tallers i graffiti, porta les teves llaunes!

27/11/11 – CAFÈ TEATRE LITERARI

19h a 23h | Bar Ratpenat c/Ruben Darío, 36 bis

Lliurament de premis del Concurs Literari la Fàbrica zero
Presentació de RT#15M i de l' editorial el Tigre de Paper
Humor amb Tatiana
Música en directe amb "Un tal Pere" i els pintxos més bons del mercat!

30/11/11 - XERRADA : EL FEMINISME DINS ELS MOVIMENTS SOCIALS, ON ÉS LA POCIÓ MÀGICA?

19h | CSO La Gordíssima, c/Pons i Gallarza, 10

Amb la participació de Feministes Indignades de Barcelona
Organitza: Festes Alternatives i Festa Major Reivindicativa.

02/12/11 - RUTA JOVE DEL PORRÓ

21h a 00h | Plaça Palmeres

Inscripció a la gimcana: de 21h a 21.30h. Enguany de temàtica indignada!

03/12/11 - CONCERT DE FESTA MAJOR

20h a 03.30h | Jardinets Can Fabra

Sopar-concert amb El Silencio de la Multitud

Cranc + AtVersaris + Yes We Kant

i PDs

04/12/11 - CONCERT JOVE

18h a 00h | Jardinets Can Fabra

La neurona coixa, Zaratrusta, Maicena y agua

Organitza: Assemblea de Joves La Trinxera - CAJEI

5/12/11 - CONCERT FEM-RAP!

21.30h a 03.30h | Jardinets Can Fabra

Rap femení combatiu amb:

MC's: Clara Soul Music, Dhana, Alyta, Atina, Zeidah

Batalla - micro obert a noies MC's

i PD's: PD CHES

06/12/11 - FES-LI UN GOL A LA CONSTITUCIÓ

12h-14h - Bèlit al Parc de La Pegaso

16h-20h - Torneig de futbol, bàsquet i vòlei a l’IES Doctor Puigvert, Passeig de Sta. Coloma, 46-54

07/12/11 - PRESENTACIÓ CASAL INDEPENDENTISTA DE SANT ANDREU

'EL NOI BALIARDA'

18.30h - Cercavila des de Plaça Comerç

19.30h - Presentació a Can Guardiola (Pg. Fabra i Puig cantonada amb C. Cuba)

-Ponents: Un membre del Casal Independentista de Sants, un altre del Casal Independentista de Sabadell i un altre del Casal Independentista de St. Andreu.

21.30h a 03.30h SOPAR amb opció vegana + FESTETA al MERCAT

Amb Pd's Fot-li foc (Maresme) i PM Ja N'hi ha Prou! (altíssim Penedès)

Dia del Casal Independentista per la Festa Major

2011-11-13T23:59:00.001+01:00

07/12/11 - PRESENTACIÓ CASAL INDEPENDENTISTA DE SANT ANDREU

'EL NOI BALIARDA'

18.30h - Cercavila des de Plaça Comerç

19.30h - Presentació a Can Guardiola (Pg. Fabra i Puig cantonada amb C. Cuba)

-Ponents: Un membre del Casal Independentista de Sants, un altre del Casal Independentista de Sabadell i un altre del Casal Independentista de St. Andreu.

21.30h a 03.30h SOPAR amb opció vegana + FESTETA al MERCAT

Amb Pd's Fot-li foc (Maresme), PM Ja N'hi ha Prou! (altíssim Penedès) i PD Bullangues (St. Andreu).

Fem Rap! Rap femení combatiu

2011-11-13T23:39:00.002+01:00

5/12/11 - CONCERT FEM-RAP!

21.30h a 03.30h | Jardinets Can Fabra

Rap femení combatiu amb:

MC's: Clara Soul Music, Dhana, Alyta, Atina, Zeidah

Batalla - micro obert a noies MC's

i PD's: PD CHES

On és la poció màgica? Xerada – Debat sobre feminisme

2011-11-13T23:34:00.000+01:00

El feminisme en els moviments socials.

Estem buscant la poció màgica per resoldre els problemes que les feministes trobem el dia a dia dins els moviments socials, per això vam veure bé trobar-nos el proper 30 de novembre per situar les nostres lluites formals o informals dins aquest marc, per visibilitzar les accions concretes que es duen a terme, els canvis que aporten, etc.

Explicar la necessitat d’espais feministes en aquest context, posar en comú les resistències, dificultats i bones experiències viscudes, compartir estratègies i una bona estona al CSO La Gordíssima.

És el primer acte que es fa conjuntament entre Festes Alternatives i la Festa Major Reivindicativa, espais des d’on hi participarem algunes de nosaltres tot i que hi seran també gent del mateix centre social o el grup de dones feministes de sant Andreu a qui hem convidat així com les Feministes Indignades de Barcelona per ampliar una mica el ventall d’opinions.

El format és d’una xerrada mixta on en primer lloc es presentaran els grups i després farem debat i torn obert de paraules.

Volem convidar-vos-hi , i acabar amb uns bailoteos a la cafeta per celebrar-ho!
Tindrem cosetes bones per picar, sucs, infus i birres per calmar la set!

Dia: 30 novembre 2011
Hora: 19-21h aprox. xerrada / cafeta oberta fins les 00h.
Activitat: Xerrada: On és la poció màgica? El feminisme dins els moviments socials.

Hi participen; Grup de dones de St. Andreu, Feministes Indignades de Bcn, gent del CSO La Gordíssima, feministes de Festes Alternatives i de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu.

Lloc: CSO La Gordíssima c/ Pons i Gallarza, 10 L1 st.Andreu COLA’T!
Organitzen: Festes Alternatives de st. Andreu

Fes-li un gol a la contitució: Censurat!

2011-11-13T11:30:00.000+01:00

Com ja ve sent habitual, entre la gent que té el poder, ens han cesurat de nou un acte de la Festa Major Reivindicativa.
Entre la comissió de festes alguns anys i el districte alguns altres, encara no ha sortit mai el nostre acte al llibret de festes.

Tot i això, com cada any, el toneig de futbol anticonstitucional es farà, i amb molts equips que l´any anterior.

Enguany se celebrarà, com sempre, el 6 de desembre però a l’IES Doctor Puigvert, Passeig de Sta. Coloma, 46-54.

Més informació de l´acte: http://fmreivindicativa.blogspot.com/2011/09 /6a-edicio-del-torneig-de-futbol.html

6a edició del Torneig de futbol anticonstitucional: Fes-li un gol a la constitució!

2011-09-23T13:02:00.007+02:00

Jornada d´esport contra la constitució espanyola.

A part de futbol, també hi haurà torneig de bàsquet i de bolei. I al matí una exhibició de bèlit.

Dimarts 6 de desembre.

Bèlit
A partir de les 12h al Parc de la Pegaso

Tornejos de futbol, bàsquet i voleibol
A partir de les 16h a l´IES Doctor Puigvert, Passeig de Sta. Coloma, 46-54

Vine amb un equip. Vine sol/a.

Per inscriure un equip cal enviar un correu a: fmreivindicativa@gmail.com. Si no sou prou gent per fer un equip, veniu igualment i en fem un allà mateix.

Bases 4t Concurs Literari "La Fàbrica Zero"

2011-09-10T00:40:00.006+02:00

Jurat:
Format per tres persones, membres de la FMR.

Premis:
Es donaran dos premis. Cada premi consisteix en un lot de llibres i dues entrades per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra serà publicada al blog de festes:

Disposicions generals:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DIN A-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espais) per a la prosa i 3.000 caràcters (amb espais) per a la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.
La temàtica ha de ser socialment crítica, es valorarà la incorporació de la perspectiva de gènere.

Lliurament de les obres:
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l'assumpte: "IV Fàbrica 0" i la categoria on es participa amb el següent contingut; l'obra en format pdf. signada amb un pseudònim.
S´agrairia que en el mateix correu ens facilitéssiu el vostre telèfon de contacte per avisar les guanyadores amb major comoditat.

Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

Termini d´admissió:
Les obres es faran arribar del 15 de setembre al 20 de novembre de 2011 a la següent adreça de correu electrònic: somfabricazero@gmail.com

Selecció:
El període de selecció serà del 20 al 24 de novembre. Durant aquesta setmana s'avisarà les persones premiades.

Entrega de premis:
Es contactarà per telèfon o via correu electrònic citant les guanyadores al lliurament de premis.

Organitza:
Assemblea de Festa Major Reivindicativa de St. Andreu.

Col.laboren:
Llibreria La Sirga
http://sirga.cat/
C. Tordera 34 Bxos - Vila de Gràcia
SAT Sant Andreu Teatre
www.bcn.es/santandreuteatre/
C. Fabra i Puig amb C.Neopàtria - St. Andreu
La Ciutat Invisible
http://laciutatinvisible.coop/
C. Riego, 35 - Sants

Manifest de la 8a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2011-09-09T23:50:00.000+02:00

Andreuenques i d'arreu.
NO HI HA MAJORIA ABSOLUTA QUE VALGUI.
Perquè governi qui governi, franquistes o botiflers, ELLA TORNA ANY RERE ANY. ÉS LA FESTA MAJOR REIVINDICATIVA DE SANT ANDREU DE PALOMAR.
ÉS LA 8a, I JA LA TENIM AQUÍ.

I si la tenim aquí, no és gràcies a polítics venuts, ni comerciants, ni titelles diversos. La FMR és aquí perquè cadascuna de nosaltres hi hem posat el nostre granet de sorra. I si cada cop és més gran, si cada any la FMR creix i creix, és gràcies a vosaltres, que veniu any rere any a gaudir i a compartir. A passar-ho bé mentre mantenim l'actitud crítica cap a aquesta societat capitalista que ens voldria consumidores sense cervell. Però també, perquè algunes de vosaltres vàreu començar assistint als concerts i festes per després assistir a les assemblees: Si volem que la FMR sigui més gran i tingui més força, que ho volem, totes i tots som necessaris, som necessàries !

I si la tenim aquí, és perquè no ens hem arronsat. Ni nosaltres, ni tota la gent que portem setmanes, mesos i anys de lluita i mobilitzacions. Mobilitzacions populars i combatives que estan plantant cara arreu: als barris i als pobles, a les universitats, als llocs de treball, i en definitiva: al carrer. Perquè és al carrer on nosaltres, el poble, podem tenir poder i jugar amb les nostres pròpies regles, i no amb les seves.

Que vénen els franquistes? Doncs tornem-los al passat! Que vénen retallades? Alcem ben amunt les pedres! Que des de ben petites ja sabem que les pedres guanyen les tisores. Som-hi doncs, també amb les pedres, contra uns governs que ens volen robar a qui menys tenim per seguir omplint-se les butxaques !

Hem de ser-hi totes, conscienciades i per feina, perquè als Països Catalans sabem que el dret a decidir no és un entelèquia que omple butlletes electorals. És la nostra pràctica i vida diària: el dret a decidir sobre els nostres cossos, sobre com volem viure, sobre com volem la terra en la que vivim, sobre com construir-nos com a poble, ... i el dret a decidir també sobre com volem la nostra Festa Major! Per damunt de les censures del districte (socialdemòcrates o convergents: un any més), per damunt dels pals a les rodes que sempre ens posen, “per damunt de tots, viurem”, i ho farem participant, combatent, resistint i somrient! I alçant ben amunt les copes per brindar a la salut dels companys i companyes que estan entre reixes!

Perquè gaudirem de la festa, malgrat ens vulguin abatudes! Perquè no ens retallaran l'alegria: abans hauran d'acabar amb la nostra ràbia! Perquè sabem que al capitalisme no se'l pot reformar, només destruir. Seguirem avançant com a poble i Humanitat, per un futur i una vida justes!

El canvi que volem només és possible des de la lluita col.lectiva: cal que ens mantinguem unides!

Visca Sant Andreu de Palomar !
Visca la Festa Major Reivindicativa !
Visca la terra !

Un any més comencem a preparar la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu!

2011-09-09T00:42:00.002+02:00

Aquest cop arribarem a la seva 8a edició.

Hi ha alguns canvis en l´estructura interna de la Festa Major Reivindicativa; aquesta està organitzada per l´Assemblea de la FMR en la que hi participen pesones a títol individual i persones de diverses organitzacions i col.lectius e l´Esquerra Independentista de St. Andreu: enguany hi participa Endanvant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, la CUP i les persones que forman part de l´Assemblea dels Casal Independentista de St. Andreu.

Els actes de la FMR encara no sabem de quin dia a quin dia aniran, però n´informarem en breu. Pel que fa a la programació dels actes de la FMR, també la penajrem quan la tinguem enllestida.

Una novetat d´enguany és la creació d´un equip verd, que vetllarà per aconseguir transformar la FMR en un esdeveniment més sostenible i per tant, més ecològic.

Festeta per l´autogestió del Casal Independentista al CSO La Gordíssima

2011-09-08T18:07:00.000+02:00

El noi Baliarda és el nom triat per la gent del Casal. Es presentarà públicament durant la Festa Major de St. Andreu; aquesta festeta servirà per recaptar fons per organitzar la presentació pública del Casal.

La festesta es farà el divendres 11 de l´11 de 2011, a partir de les 19h i fins les 2h, amb el títol de Fest-te Polar, per anar acostumant-nos a les temperatures de la Festa Major del poble que està a punt d´arribar.

Hi haurà bikinis i begudes a preus populars i aigua de valència quan comencin els pd´s.

PD Bullangues des de St. Andreu

PM Ja n´hi ha prou! des de l´altíssim Penedès.

Organitza: Casal Independentista de St. Andreu El noi Baliarda.

Es presenta el Certamen Literari “Llibre i Martell”

2011-01-19T00:47:00.004+01:00

Ens van convidar a anar a explicar la nostra experiència amb el Concurs Literari "La Fàbrica Zero" però no hi vam poder assistir.

El divendres 7 de gener al vespre s’ha presentat a l’Ateneu Popular Octubre la primera edició del Certamen Literari Llibre i Martell. En aquest acte de presentació hi ha participat un membre de l’AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana) i s’han explicat les bases d’aquest nou certamen literari.

Notícia treta de Poblenou.org: http://www.poblenou.org/2011/01/es-presenta-el-certamen-literari-llibre-i-martell/

Poesia guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-07T15:55:00.001+01:00

29 – S

En la fosca hi ha qui agita, s'auto-organitza,
trenca l'engranatge i no recula. Dóna sentit ple
al SABOTATGE en la història d'aquest dia que comença:
la gent avança, directa com la persiana cap al terra
que fa un cop i xapa.
Es segellen les fonts del dolor,
l'espoli i l'explotació i es beu
de la solidaritat dels barris.
Seguim els preceptes de: medició, valoració,
càlcul, comparació i resposta. Desafiants, totes cap al centre,
fins les entranyes de la bèstia,
que vam saber llegir, malgrat la repressió dels que
volent-nos prendre tot, només van endur-se el formiguer.
Sents les sirenes?!
Les furgones passen fullades davant l'incontrolable,
desorientades, giren les rodes que els punxarem la propera vegada,
i s'arrossega un contenidor a la cantonada i se li pren flama. Sí,
s'ha trencat la pau social, però és que ja tocava...
I això només és un dia de revolta, una petita victòria en un dia de vaga general.
I tu ara em dibuixes el perfil d'una ciutat incendiada,
columnes de fum fins a l'alba,
era o no era això,
Rosa de Foc,
la llibertat, de matinada?!

Orsi (Carla Martín Salas)

Prosa guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-07T15:49:00.003+01:00

ETERI

Passejo pels carrers desèrtics de la ciutat. A primera hora de la tarda d'aquesta
canícula especialment tòrrida ni una ànima intensament agosarada s'avé a explorar les
cantonades encuriosida per les possibles aventures que hi puguin restar expectants
per llançar-se a algú que les vulgui acollir en el seu si i, així, desterrar la monotonia de
l'anar passant i fent via i embutxacar-se un grapadet d'il·lusions que com els
deliciosos caramels arrodonits de menta es van assaborint fins que es volatilitzen a
causa de la seva essència efímera. Les gotes de suor em regalimen coll avall i de tant
en tant hi deixo lliscar un dit per tastar-ne la seva salabró, que és la que duc
empresonada dins la meva carcassa i que pugna per alliberar-se-me'n i barrejar-se
amb l'oxigen de l'atmosfera per poder convertir-se en plugim dolç sobre la mar en una
matinada grisenca i gelada abans que les barques surin per cercar l'aliment dels
famolencs depredadors humans.
Camino sense aturar-me, no em cal fer-ho ni davant l'homenet vermell, doncs ni tan
sols els cavalls de ferro gosen esbravar-se en aquesta tarda que tot ho fa irrespirable
amb el seu alè exageradament bullent.
Camino fent ziga-zagues pels carrers amples de les principals vies de la ciutat, sense
parar esment en donar un sentit a les meves passes que faci sentir-les útils en la seva
funcionalitat. Noto el menyspreu sota la sola de la xancla de goma negra que,
miraculosament, no es desfà: deu estar fabricada amb material igni.
El silenci té un to feixuc i per això els lòbuls de les orelles se'm belluguen endavant i
endarrere quan a través d'una porta oberta surt a refrescar-me la desesperació en
clau de sol – o vés a saber en quin coi de clau- que fuig de la gola ronca de la Janis
Joplin. Malaurada, hauria d'haver-hi afegit. M'assec a l'esglaó de la vorera davant la
porta mateix i deixo que els esgarips de la Janis m'esgarrapin l'ànima ...
summertime ...

Torno en mi. Els ulls, clucs encara, es fereixen per la lluentor amb que el Sol orna les
llambordes. Me n'adono que la porta, davant la qual sec, ara resta del tot tancada. Em
poso dempeus i segueixo el meu vagareig cap a la incerta meta. Les meves petjades
emprenten l'aire amb la seva sonoritat, encara a ritme de la guitarra summertimiana
que m'ha induït l'estat de sopor del qual lluito en va per desempellagar-me'n. Arribo a
una plaça rodona d'aquelles en les quals els cotxes van donant-hi voltes i més voltes
fins que esbrinen per quin dels camins que l'envolten han de girar per arribar al seu
destí. Quina sort! Si jo pugués tan sols intuir per quin dels caminois m'he d'endinsar
per no arribar a cap lloc.
Rodejo la plaça per la vorera i em sento de nou infant, amb la boca riallera, damunt els
cavallets de la fira ... girajonsant, girajonsant ... Ara, amb les mans abatent l'aire
inexistent, sento la veu grossa del meu pare que em va dient cada cop que el meu
cavallet blanc de cua negra passa pel seu davant: “Adéu, adéu ... Compte amb les
regnes ...” i veig la seva mà enorme, de dits com branques protectores d'un arbre nu,
gesticulant, acompanyant la salutació verbal de comiat amb veu alegra ... “Adéu,
Adéu ... Compte amb ...”

He deixat el cos aparcat damunt el cavallet. Continua el seu etern giravoltar entorn
del cercle tancat, i no s'oblida ni un sol cop de gesticular amb la mà un adéu al pare,
que sap no és un adéu per sempre ...
La meva ment continua el seu passeig conurbació enllà ... voleia sobre les misèries
físiques de la gent reflectides en el paisatge dessolador que configuren els solars
sense edificar, embafats d'escombraries de tota mena, entre les quals, els gats en zel
cantonegen el seu miol queixós tot desitjant fer sort amb la femella més formosa
d'aquell barri obrer que tant si plou o fa sol, sempre és ornat amb una densa capa de
pols invisible pul·luladora dels aires i feridora de les entranyes dels éssers que hi
malviuen.
La gateta maula més cobejada d'aquells carrers, per fi ha fet la seva tria, no sense
haver deixat abans prou marge de temps perquè els quatre o cinc gats que
competeixen per ella hagin sortit de l'espectacular duel amb una mossegada a l'orella
l'un; una esgarrinxada sota l'ull esquerra, l'altre; una coixesa passatgera deguda a una
mala caiguda, un tercer; ... etc... La nívia gateta jovenassa encara -tot i haver parit ja
quatre vegades- es contoneja amb els esbelts bigotis ben enlairats davant el pèlroig
borni i més escarransit de tota aquella feram ... Els altres, amb la cua entre cames,
opten per retirar-se i provar sort en un solar que queda a dues cantonades ... No els hi
estranya que d'entre tots ells, la provocativa gateta hagi escollit el més escanyolit i
famèlic mascle: era l'únic que li faltava per tastar-ne'n les mels que d'aquí a poc
donaran el seu fruit amb la vinguda al món de sis cadellets rogencs que destacaran
enmig de la grisor dels edificis i solars empolsinats ... Només sobreviuran els més
forts i espavilats.

Voleio, estenc les ales que no tinc i suro per sobre els vapors de cotofluix que broden
ombres damunt les muntanyes, els camps llaurats, les pinedes vora mar, els edificis
amorfes que ambicionen gratar el cel …
Veig la meva matèria que a poc a poc per fora, però de pressa en els seus interiors, va
convertint-se en allò que ja era …. les molècules festegen vora els gats que ensumen la
massa que de mica en mica esdevé carn pútrida … n'hi emanen gasos i els cucs malden
per continuar la vida que han obtingut de la mort. Un matalàs amb el ventre
esbotzinat, vomitant espuma negra que qui-sap-lo havia estat dins les entranyes que
l'embolcallaven, groga i esponjosa, acull la massa inerme com aital darrer úter que es
compadeix del desaixoplugat ... l'acull ...

Summertime ..., na, na, na ... Aquell moment n'era un ... si ... l'era ...na, na, na .... la
cervesa fresca que engolíem en qualsevol terrassa aquells estius de xafagor intensa i
asfixiant, mentre parlàvem de coses transcendentals i fumàvem cigarretes amb mala
consciència, n'era un altre ... summertime ... na, na, na ...
La mà de la tieta nonagenària entre les meves, sentint les seves venes tendres encara
i ensortides, moradenques ... els petons sorollosos que li engaltava ... el fer veure que li
escoltava les històries repetides al llarg dels anys ... n'era un altre... summertime ...
na, na,na
Aquella abraçada, que de tant estrènyer feia mal, amb l'amic que ho és per sempre,
també l'era ...
I el silenci mirant uns ulls -que a mi no em diuen res- però que els altres diuen que sí,
que tots els ulls parlen ... n'era un altre ... summertime ... na, na, na
I així podríem continuar eternament ... si és que l'eternitat és ... summertime ... na, na,
na ...

L'estrident sirena provoca ganyotes de malestar òtic als vianants ... perquè tanta
pressa? ...
Els gats -un cop passada la curiositat de la novetat, jeuen allunyats del cos, tot
llepant-se la pell fins a deixar-la ben llustrosa. Flexionen els seus cossos elàstics,
estirant les cames de darrere i apujant el tors ... caminen gronxant la seva carn magra
... però viva ... vida, vida, vida ... Vés a saber, malgrat el que diguin aquells que ho saben
tot, si aquests herois solitaris de solars empolsinats i teulades florides per la humitat
tenen consciència de ser el què són ... vés a saber ...miau, miau, miau ...
Curiosos, fugiu d'aquí ... torneu als vostres quefers monótons. No disfruteu amb la
misèria aliena que us consola de la vostra fastigosa existència ... Entorneu-vos al lloc
que us correspon ... Només hi vull els gats ... miau, miau, miau
Vergonya, avui els paràsits hauran tingut quelcom a explicar al redós de la taula
parada per sopar ... i no hauran restat -per uns segons- tant concentrats escoltant les
llefiscoses desgràcies a través de la pantalla, ara en tenen una que poden tocar, olorar
... fins i tot jutjar ...Aquesta és de veritat perquè l'han vist amb els seus propis ulls,
en directe ... sense pantalles enmig que parepetin realitat de ficció.
Fantasmes ... en vida ... malaguanyats esforços per parir-los ... fantasmes sense
cadenes que arrossegar ... Les duen enganxades en la consciència que les baules menen
cap a la superficialitat còmoda de la que no han volgut eixir per pura mandra nascuda
de l'egoisme malentès ...
Cossos formosos que puden a buit ... a no res ... que deixen anar la flaire de l'aroma del
lloc d'on venim i al qual anem anant ....

I quines ganes de riure em vénen ... miau, miau, miau ...
Penso en com d'absurd fem que sigui això que en diem viure ... miau, miau, miau ... Què
ens pensem que som eterns, potser? Però si ens passem mitja vida -o tres quarts i
tot- patint per aconseguir objectius que ens reportaran profit dins un període molt
curt de temps ... objectius que se simplifiquen en l'obtenció de benestar material ... La
idea del diner ... No ho veuen que és pura il·lusió creada pels titellaires ... Els gats
continuen fent la seva ...ara és l'hora d'espolsar-se la mandra i anar a fer un tomb per
la barriada ... Ospa! si no duen a sobre la cartera ... dring, dring, dring ... el no so de la
morralla sí que tintineja dins les nostres butxaques ... dring, dring, dring ...
I quantes pantalles ... i que planes i que boniques ...
I com et va? Bé? Me n'alegro. I on viatges aquestes vacances? Es que ja no sé on anar,
he estat arreu ...
I quines sabates més bufones, si fins i tot semblen còmodes. Caram, amb la marca ...
Miau ... bellugant la cueta els cadellets pèlroigs s'aferren a la panxa de la mare, amb
els peuets l'hi apreten perquè brolli la llet dels mugrons a la seva gola assedegada ...
N'hi ha per a tots, de moment ... miau, miau, miau

La gèlida cambra funerària rep el tros de carn per desar-lo dins una nevera
horitzontal ... que el conservarà fins a la incineració ... però primer el burxaran per
descobrir què li ha provocat el deixar d'alenar ...

Plou, plou sobre la trista conurbació. Els obrers ixen de sons petits habitacles amb la
cigarreta entre els llavis i el paraigua estès ... o qui no en vol dur, amb gorra i les mans
a les butxaques del gec, ben enfonsades ... a punt d'estripar el folre interior i
alliberar-hi ... els dits.
Són quarts de set del matí ... i els gats famolencs ja han caçat algun ratolí després
d'haver-se'ls-hi escapolit aquell suculent ocellet que saltironejava dins el bassal ... la
mare l'ha cridat a temps, però, i l'innocent pardalet ha volat cap a l'arbre desfullat
tot deixant els pobres gats ben embadocats ... però després de la decepció han tornat
a la lluita ... a la vida ... a la sobreviurevida ....

Estàtic, res no passa, és la mateixa hora perquè el futur ha deixat d'existir per a mi.
Sóc un munt de guspires invisibles que voleien en l'eteri. Algú em pensa i tu llegeixes
el que inventa.
El silenci no existeix. El temps mai ha estat i, per tant, ara tampoc és, tot i que
llegeixes mai i ara ... Tu no ets qui penses que ets ...tens una imatge subjectiva de la
teva mare ...
El quadre que tu i aquell altre mirificàveu aquella tarda al museu, us provocava
sensacions diferents ... les dues autèntiques i vàlides ... A ell el tranquilitzava aquell
rellotge que anava desfent-se ... a tu et martellejava l'ànima, angoixant-te pel que
podria succeir demà sense que ho poguessis controlar ...

Els gats no dormen ... miau, miau, miau ... ells són els prínceps destronats de la nit ...
vagaregen pels carrers ... ara en són els amos absoluts ... Les seves petxades
encoixinades són tendres com el pa de pessic ... que diuen no és va idear a Vic, sinó
a .... ah, ah, ah ...!!!
La mare nívia s'atura i s'amaga sota un cotxe mal aparcat damunt la vorera ... la
silueta -d'una dona, potser?- que camina pel mig de la carretera asfaltada fent zigazagues
l'espanta ... De sobte -la dona?- s'atura i inclina l'esquena cap al terra,
dibuixant un angle recte amb el seu cos, bada la boca i vomita en forma de bolus
alimentici i bilis, tota la ràbia acumulada durant anys i panys d'aguantar,
resignadament el ser pagada per la força del seu treball un preu gens equitatiu als
guanys que el producte de la seva feina aporten a qui la mana feixos de pistrings que
el fan a ell cada dia molt més ric i a ella cada segon que passa més amarg de suportar
l'existència forçada. Cova de lladres!!

Veig les espurnes rabioses surar en l'invisible eter. Un garbuix de ràbies, alegries,
tristeses, il·lusions, esperances, desolacions, complexes de culpa, excitacions ...
s'uneixen en una orgia momentània per separar-se seguidament i anar a poblar les
ments d'existències que habiten en els cossos engruixidors del cens del suburbi que
no acaba d'encaixar en la geografia física on, com una pròtesi tarada, provoca
butllofes a punt d'esclatar-los l'aigua pusosa per escampar el seu escoïment arreu de
les ànimes malferides però vives en el seu sentir emocional quan s'escauen els
diferents esdeveniments que les somouen ... per bé ... per mal ... per gaudir ... per patir
...
Important, doncs, recordar: allò n'era un ... na, na, na ...

Noto que vaig no sent. Alguns dels gatets pèlroigs també van deixant de ser ... Els
seus cossets magres resten extenuats vora la mare que s'esmerça per retre-lis un
darrer acte d'amor amb les llepades tendres i polides amb que acarona tot i cadascun
dels flocs de pèl brillant com flama viva que ornen les carcasses de ninotet de peluix
dels cadellets ... que eren ... van ser un temps ... i ara ja no hi són.

No sento recança ... Amb l'última espurna d'enteniment encara puc copsar un darrer
pensament: S'inventaran un munt de màquines que faran multituds d'inimaginables
tasques que meravellaran els que hi siguin per conèixer-ho; succeiran cadenes de
desgràcies i benaurances que estalsinaran als més descreguts; els humans -potsergaudiran
d'ales pròpies i volaran al seu lliure albir ... naixeran i moriran milions
d'existències: humanes, animals, vegetals ... orgànics – minerals ... inorgànics ...
i jo ja no ho sabré
Malgrat tot, sempre hi continuaran havent-hi principis i finals ..... o no

Els miau-miaus petitonets, petitonets van deixant de ser-ho. Bon senyal ... gaudeixen
de prou aliment per anar fent-se vells ... me n'enric, me n'enric, me n'enric ... na, na,
na ...
La mare els fita atentament quan s'arrosseguen pel polsós sòl del solar tot fent veure
que es mosseguen i esgarrapen ... ai ... esgarrapar ... i l'ànima amb aquell na, na, na
janisjoplià. La responsable mare gata sap -perquè és sàvia per naturalesa- que aquests
dos que han sobreviscut seran els darrers de la seva saga. Ambdós són mascles, sap la
feina que faran ... La gata (maula?) cada cop resta més del seu temps sense fer res
(d'utilitat?). Panxa enlaire, quan els fills dormen -tan acostats l'un de l'altre que
semblen un cabdell de llana carbassa- i no la veuen, es deixa acaronar per la tibior de
l'astre Sol, quan aquest es digna a fer acte de presència obrint-se pas entre les
partícules cancerígenes que floten en l'espai contaminat pels invisibles -no semprevapors
escopits per les fàbriques conurbanes on els autosatisfets assalariats
acotxats-dobleresidenciats-entelevisats-internetitzats-viatjats ... malden per
protegir els seus estatus de possibles conseqüències de gestes revolucionàries que de
tant en tant proven de reviscolar tot reclamant DRETS ... miau! drets ... igualtat,
solidaritat, justícia, fraternitat ... oi? però que coi va passar amb aquella revolució
d'allà dalt? ... Ai els gavatxets, com són, com actuen, avui dia ... Estan millor que els
pobladors d'aquest país colonitzat per l'innombrable enemic, o què? Quanta, quanta
revolució ... al Nord, al Sud, a l'Est, a l'Oest ...perquè els fillets dels ben-mal pagats
OBRERS frueixin llegint-ne els fets recollits en llibres de solapa barata ben
assegudets en els còmodes seients de plàstic dels ràpids i moderns metros ... caríssim,
el transport!! amb el que els amos procuren fornir els sempre malcontents
treballadors ... ai, Senyor! Si és que quan més els hi dones, més en volen ... ai, ai, ai!
Miau! Na, na, na ... Evadim-nos amb els incomprensibles esgarips queixosos de la
malaurada (ara sí) Janis ...
Baula darrere baula ... una idea incompleta n'inicia una altra ... perdem el fil, ens
n'anem d'un tema a l'altre ... i així potser un dia ens n'adonem que res valia la pena
tant com aquell na, na, na ... Cadascú té els seus na, na, na ... i sí, aquella tarda
terriblement xafogosa n'era un: el solitari carrer fumejant vapor de les calentes
llambordes ... el veig ... és allà assegut a l'esglaó de la vorera davant una porta
oberta ...closos els ulls ... escolta les notes, la veu de caçalla que malda per alliberar-se
de la gola de la Japlin... suplicant vés a saber què ... Mai ho sabrà i millor així, no fora
que es perdés l'encant decebut per la intranscendental realitat que se li podria
-potser- revelar ... Quin moment, aquell! DEU! Déu, qui coi et va idear; per què no ets?
Seria millor si fóssis!? Es clar que no, un creador dirigint milions i milions de creats!
Però si ja ho fan... Ells són el Déu. I mentre existeixin els ells i els naltros ...
Els naltros, quan ens pensem que ja no podem més i estem a punt de defallir, ens
arrapapem als nostres somnis, als nostres moments de glòria, als nostres caramels de
menta que de tant en tant fugen pels esparrecs dels gecs ... però sempre tindrem
l'oportunitat de fer-nos amb un altre grapadet novell de dolces llaminadures que
aferrarem dins els closos punys ben alçats i aquest cop abans no se'ns tornin a
escapolir de les butxaques que ornen els nostres somnis i els nostres moments de
realitat ...en guardarem els embolcalls i arribat el moment -que va arribant ja- els hi
llançarem als que hauran quedat arrecerats, als que hauran quedat nusos també
físicament, els que tot fent mal us del seu poder, de la seva bona sort hauran estat
derrotats per la majoria que formen els desheretats de la terra, del planeta TERRA ...
na, na, na ...
la gata nívia passeja amb un cadellet a cada costat pel bell mig del carrer
sense cotxes ... Els bigotis de tots tres ben alts a punt de detectar el viarany que els
ha de guiar a la VIDA, vida, vida ...

Violant Atarca (Pili Serra Pasqual)
Gener 2010

Accèssit 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-07T15:00:00.002+01:00

PAQUITA

Torturada pel record, escric aquestes línies per alliberar aquesta culpa que em turmenta…

Es deia Paquita… o potser encara es diu Paquita, no ho sé.
Treballava amb mi a la fàbrica. D'això ja fa gairebé dos anys.
Era una dona d’uns cinquanta anys de caràcter agradable; no massa agraciada; sempre ben arreglada; d'escassos estudis; treballadora des dels setze anys; amb un somriure ple de simpatia; de veu fluixa i timbre infantil; sempre complaent.
A la sala de producció érem una trentena de treballadores. Caps de línia i finals de línia. La feina pesada: carregar les caixes de producte acabat damunt els palets; reposar les bobines que s’anaven consumint constantment; moure els materials; netejar les peces de la màquina; era i encara és una feina del final de línia.
Els crits, poques vegades justificats, plovien a cada instant damunt aquestes companyes menys afavorides.
El nostre encarregat era la personificació de la crueltat. Totes el patíem però les operaries més dòcils s’emportaven la pitjor part i la Paquita, aguantava tot sense dir res. Amb el pas del temps, el seu somriure es va anar esborrant paulatinament per deixar un rostre inexpressiu, perdut.
Quan arribàvem pel matí, l’encarregat ens repartia la feina. Si sospitava qualsevol debilitat en alguna de nosaltres, ens enviava a treballar a un lloc on la feblesa es transformava en patiment; un patiment que durava vuit hores a la fàbrica; un patiment que sortia amb nosaltres i ens acompanyava a casa; un patiment que fins i tot tenia el seu lloc als nostres malsons.

I si alguna feia qualsevol equivocació, ni que fos una banalitat, la por es feia palesa, de cop, a tota la sala. Recordo l’encarregat, el cap de producció, el Director… Era una situació tan terrible, que encara que jo no hi estigués implicada, no volia sentir els crits que rebotaven a totes les parets i entraven al cervell fent-me sentir culpable d’una cosa que res tenia a veure amb mi.
La culpa d’una es feia extensible a totes.
Allò si que era terrible. Si ara li digués a algú que encara no fa dos anys que això passava, no s’ho creuria. A l’empresa continuen estant els mateixos, però ja no es treballa així. Les coses han canviat. Ara tenim un comitè d’empresa, s’han recol·locat els comandaments i participem a la gestió de la feina.
Però malgrat tots els canvis que hi han hagut, no deixo de recordar aquell dia...
Al llarg del 2008, la Paquita va anar deixant de ser la Paquita i nosaltres, les caps de línia, ja ni tan sols la teníem en compte.
Aquell dia, l’encarregat es va fixar en ella i la va enviar a treballar a la meva línia. Quan la Paquita va arribar, no va dir res, ni tan sols el “bon dia” que no sempre obtenia resposta. Vaig posar la màquina en marxa i a la poca estona es va presentar l’encarregat per pujar-me la velocitat per damunt del que era habitual, conscient de qui ho patiria.
La Paquita, al final de línia, corria literalment per tal de donar abast a les necessitats de la màquina. Tots la vèiem anar amunt i avall sense descans; però ens donava igual: Que pateixi!, pensava, jo ja havia patit prou abans de ser promoguda i, a més, ella no valia res com a treballadora; amb cinquanta

anys i encara era operaria de final de línia... les noies joves eren molt millors que ella; tant de bò en tingués alguna a la meva línia i s'emportessin la Paquita.
A mesura que el temps passava, el cansament va anar guanyant-la, consumint les seves forces. Primer li va caure un grapat de caixes que havia de reposar al carregador de caixes, escampant-se totes per terra. Era com si li hagués caigut una baralla de cartes gegants. Li vaig fer tants crits com caixes esteses hi havien. Ella estava trasbalsada i ho recollia tot frenèticament, mentre l’angoixa l’anava torturant per dins. Malgrat saber-ho, no vaig parar la màquina per res, mentre veia com se li acumulaven les unitats acabades una damunt l’altra, i una més i una més, gairebé obturant la sortida de la màquina. Una hora d’asfíxia, dues hores més... crits per aquí, crits per allà, crits de l’encarregat... i tots els crits amb el seu nom: Paquita!
La gota que va vessar el got va ser quan la màquina es va quedar sense accessoris al carregador i es va aturar. Vaig clavar una mirada carregada d’odi al que quedava de la Paquita. La vaig escridassar amb més força que mai per tal que l’encarregat sentís que res del que allí passava era culpa meva. Així deixava clar qui era la culpable i de pas li demostrava que em preocupava per la producció del dia.
La Paquita va reaccionar. Va agafar un grapat d’accessoris i va córrer cap al carregador parlant amb si mateixa, encara que no podia entendre el que deia. Quan va arribar al carregador no va deixar els accessoris; va continuar corrent al voltant de la línia una i altra vegada, amb els accessoris a la mà.

A poc a poc, la gent de la sala es va anar adonant del que passava. Ràpidament va venir l’encarregat i la va aturar plantant-se davant agafant-la dels braços. Ella continuava parlant sense sentit; la seva mirada estava perduda. Les operaries de les altres línies es van acostar per intentar ajudar. Poca estona després va arribar el cap de producció. La Paquita no s’assemblava per a res a una persona normal. Va venir la infermera de l’empresa i plegades la vàrem portar al servei mèdic.
A la sala, totes les màquines estaven aturades.
A l’arribar al servei mèdic, i per tal que la infermera li fes el reconeixement, vaig treure la casaca a la Paquita, tot i que ella no ho volia fer. Ens vam quedar glaçades. L’esquena i el tors de la Paquita eren tan plens de blaus que era difícil veure un pam de pell rosada. Com podia haver passat una cosa així?
Li vàrem preguntar com s’ho havia fet, però res del que ens deia tenia lògica fins que vàrem voler trucar al seu marit perquè vingués a recollir-la. Llavors, ens va suplicar que no el truquéssim. La seva mirada era molt diferent a aquella mirada perduda d’abans; era ben viva; de foc; era una mirada posseïda per la por.
Ara tot estava ben clar. Ella sempre ho va saber ocultar darrera del seu somriure.
Massa sovint les aparences ens deixen cecs.
La infermera va avisar a recursos humans i jo vaig haver de tornar a la meva màquina. Aquell va ser l’últim dia que vaig veure la Paquita.

Dies més tard, es va dir que ja no treballava a l’empresa. Recursos humans li havia aconsellat que el millor per ella era deixar el treball i tenir temps per resoldre els seus problemes; la part econòmica li quedaria resolta per la indemnització i l’atur que cobraria.
Ningú va tenir mai en compte a la Paquita. Jo vaig em deixar portar per les consignes dels directors i de l’encarregat, fins oblidar totalment que estava treballant al cantó d'una persona.
Vaig convertir en un infern l’únic espai on estava lliure dels maltractaments que rebia del seu marit.
Aquella experiència em va fer obrir els ulls a la realitat i vaig entendre que:
El món real, el que toco, està fet per persones, no per conceptes empresarials i les persones són el valor més elevat que existeix.
La llei del més fort és pròpia d’un temps primitiu, mentre que l’humanisme és la llei que ens fa a tots més forts.
Així guio ara el meu camí.

-Clara de la Vila- (Hans Wilshunsen Baró)

Cartell definitiu de la 7a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2010-11-17T19:32:00.002+01:00

Programa d´actes de la 7a Festa Major Reivindicativa

2010-11-17T03:37:00.000+01:00

Nit de Dj´s
Dia: Divendres 26 Novembre
Hora: 21:30h
Lloc: Pl. Pomera
Resum: Pd La Trinxera, Pd La Factoria i Pd Indecents + Pregó de festes + Brindis per les preses polítiques + Traca inici de festes

Cercavila Bastonera
Dia: Dissabte 27 Novembre
Hora: 11:30h
Lloc: Inici a la Pl. Orfila i finalització a la Pl. Can Fabra
Resum: Cercavila amb diverses colles bastoneres: La Bastonera de Cerdanyola, Ball de Bastons del Clot, Picadits de Vilassar i La Bastonera de St. Andreu.
Actuació musical de membres del grup de música tradicional Safolk i gralleres de La Bastonera de St. Andreu acompanyant la cercavila.

Matinal infantil i de cultura popular
Dia: Dissabte 27 Novembre
Hora: 12h
Lloc: Jardinets de Can Fabra
Resum:
Animació infantil
Bitlles catalanes
Taller de punts de llibre
Taller de castells amb la Colla Castellera Jove de Barcelona
Esquetxos teatrals de caire històric, muntats per l´Assemblea Popular Independentista
Entrega de premis del 3er Concurs Literari la Fàbrica 0

Dinar popular: cuinem-lo juntes; porta l´ingredient que vulguis per afegir al brou!
Dia: Dissabte 27 Novembre
Hora: 14h
Lloc: Jardinets de Can Fabra
Resum: brou i escudella + botifarra + pà amb tomàquet. Amb opció vegana. L´olla arrenca a bullir a les 11h i el dinar se servirà a les 14h.
Preu: 5€

Skate Park
Dia: Dissabte 27 Novembre
Hora: 17h
Lloc: Pl. Can Fabra
Resum: Torneig d´skate i taller infantil per aprendre a patinar. Cal inscriure´s abans de començar el torneig. Hi ha temps des de les 16:30h fins les 17h que comenci el torneig.

Taller de bricolatge sexual
Dia: Dijous 02 Desembre
Hora: 18h
Lloc: CSO La Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)
Resum: Fes la teves propies joguines sexuals. Preu per participant: 8€ (és el cost del material). Places limitades; cal avisar que s´hi anirà al correu: fmreivindicativa@gmail.com

Taula rodona: el racisme institucional
Acte censurat per l´ajuntament!
Dia: Divendres 03 Desembre
Hora: 19h
Lloc: Avv. Nord-Tamuntana (Pg. Torras i Bages 101)
Resum: Les institucions públiques fomenten el racisme legal: tancament de persones extrangeres, abusos policials, expulsions, il.legalització de persones, explotació laboral ...
Ponents:
Ermengol Gassiot (historiador) que farà una breu introducció al tema.
Norma Falconi (Papers per tothom) parlarà dels Centes d´Internament per Estrangers.
Un parell de membres de la Campanya contra el decret del burca. Totes ciutadanes de ple dret, que parlaran del decret de prohibició del burca i el niqab.
Tot seguit es farà una taula rodona al voltant del que hagin explicat les ponents.

4a Ruta jove del porró
Dia: Divendres 03 Desembre
Hora: 21h
Lloc: Pl. Palmeres
Preu: 4€ + 1€ pel got
Resum: Ginkana festiva amb el porró de vi com a protagonista. Inscripció dels grups a les 21:30h. Inici de la ginkana a les 22h. Vine sola o acompanyada! Temàtica: Coses que passen al món que podrien passar a St.Andreu.

Gran concert de la Festa Major Reivindicativa
Dia: Dissabte 04 Desembre
Hora: 20h
Lloc: Jardinets de Can Fabra
Grups:
Mud (funki-rock en català)
No Soma (punk/rock/zouk)
Tabaloko (alternativa/fusió/llatina)
Itaca Band (reggae-ska amb fusió de cumbia i rumba)
Les Absentes (desestructuracions folk de pagès)
Fi de festa amb Pd La Trinxera

Concert de música irlandesa
Dia: Diumenge 05 Desembre
Hora: 22h
Lloc: Jardinets de Can Fabra
Grups:
Ebri Knight (versions tradicionals irlandeses)
Sigelpa (versions de punk irlandès)
Drink Hunters (punk/HxC irlandès)

5è Torneig de futbol anticonstitucional: Fes-li un gol a la constitució!
Acte censurat per l´ajuntament!
Dia: Dilluns 06 Desembre
Hora: 16h
Lloc: Escola Príncep de Viana (La Pegaso) - C/Dublin, 5
Resum: Per inscriure un equip cal enviar un correu a: fmreivindicativa@gmail.com. Si no sou prou gent per fer un equip, veniu igualment i en fem un allà mateix.

Sopar popular mexicà + festeta patxanga
Dia: Dimarts 07 Desembre
Hora: 21h
Lloc: Porxada del Mercat
Resum: Sopar popular mexicà de Festa Major + festa patxanguera. Vine disfressada!
Dj Merey i Pd Txintxu
Preu: per determinar encara.

Skate Park

2010-11-16T16:30:00.000+01:00

Skate Park
Dia: Dissabte 27 Novembre
Hora: 17h
Lloc: Pl. Can Fabra
Resum: Torneig d´skate i taller infantil per aprendre a patinar. Cal inscriure´s abans de començar el torneig. Hi ha temps des de les 16:30h fins les 17h que comenci el torneig.

Taller de bricolatge sexual

2010-11-15T17:55:00.000+01:00

Taller de bricolatge sexual.
Dia: Dijous 02 Desembre
Hora: 18h
Lloc: CSO La Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)
Resum: Fes les teves joguines sexuals. Preu per participant: 8€ (és el cost del material). Places limitades; cal avisar que s´hi anirà al correu: fmreivindicativa@gmail.com

Taula rodona: el racisme institucional

2010-11-15T17:54:00.000+01:00

Taula rodona: el racisme institucional
Acte censurat per l´ajuntament!
Dia: Divendres 03 Desembre
Hora: 19h
Lloc: Avv. Nord-Tamuntana (Pg. Torras i Bages 101)
Resum: Les institucions públiques fomenten el racisme legal: tancament de persones extrangeres, abusos policials, expulsions, il.legalització de persones, explotació laboral ...
Ponents:
Ermengol Gassiot (historiador) que farà una breu introducció al tema.
Norma Falconi (Papers per tothom) parlarà dels Centes d´Internament per Estrangers.
Un parell de membres de la Campanya contra el decret del burca. Totes ciutadanes de ple dret, que parlaran del decret de prohibició del burca i el niqab.
Tot seguit es farà una taula rodona al voltant del que hagin explicat les ponents.

4a Ruta Jove del Porró

2010-11-15T17:53:00.000+01:00

4a Ruta jove del porró
Dia: Divendres 03 Desembre
Hora: 21h
Lloc: Pl. Palmeres
Resum: Ginkana festiva amb el porró de vi com a protagonista. Inscripció dels grups a les 21:30h. Inici de la ginkana a les 22h. Vine sola o acompanyada! Temàtica: Coses que passen al món que podrien passar a St.Andreu

Gran concert de la Festa Major Reivindicativa

2010-11-14T20:00:00.001+01:00

Gran concert de la Festa Major Reivindicativa
Dia: Dissabte 04 Desembre
Hora: 20h
Lloc: Jardinets de Can Fabra
Grups:
Mud (funki-rock en català)
No Soma (punk/rock/zouk)
Tabaloko (alternativa/fusió/llatina)
Itaca Band (reggae-ska amb fusió de cumbia i rumba)
Les Absentes (desestructuracions folk de pagès)
Fi de festa amb Pd La Trinxera

Bases pel 3r concurs literari La Fàbrica 0

2010-10-25T20:20:00.007+02:00

ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa de St. Andreu:
Endavant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, CUP

COL·LABORA:
Llibreria La Sirga
SAT - Sant Andreu Teatre
API - Assemblea Popular Independentista

JURAT:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres i una entrada per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra es publicarà al blog de les Festes.

DISPOSICIONS GENERALS:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espai) per la prosa i els 3000 caràcters (amb espais) per la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.

La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió:S'acceptaran obres amb una extensió màxima de 3000 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió:S'acceptaran les obres que tinguin un màxim de 10.500 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

LLIURAMENT DE LES OBRES
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l´assumpte:"III PREMI LITERARI FÀBRICA O" i la categoria on es participa, amb el següent contingut:

L'obra s´ha d´entregar en format pdf i signada amb un pseudònim. S´agraïria que en el correu ens fessiu saber el vostre telèfon de contacte per informar les guanyadores amb major comoditat.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D'ADMISSIÓ
Les obres es faran arribar de l´1 d'octubre al 25 de novembre de 2010 a la següent adreça de correu electrònic:
concursfabricazero@gmail.com

SELECCIÓ
El període de selecció serà del 22 al 25 de novembre.

ENTREGA DE PREMIS
Tindrà lloc el dissabte 27 de novembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa, als Jardinets de Can Fabra.

Per a qualsevol dubte o sugeriment:
concursfabricazero@gmail.com
fmreivindicativa@gmail.com

El programa de festes d'enguany o d'edicions anteriors el trobareu a:
www.fmreivindicativa.blogspot.com

Manifest de la 7a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2010-10-25T12:09:00.001+02:00

Un any més, el Poble de Sant Andreu de Palomar surt al carrer per celebrar la seva Festa Major.

I un any més, la Festa Major Reivindicativa torna amb tota la força i l’alegria del món: dotze dies i dotze nits per viure plenament les nostres festes populars. Volem gaudir dels concerts i de les sessions de djs. Dels tallers i de les gimcanes. De la matinal cultural i de l’skatepark. Del concurs literari, les xerrades i el torneig de futbol. Volem celebrar la Festa Major i cridar ben fort que nosaltres no oblidem.

No oblidem que vivim en uns països ocupats, i que seguim lluitant per una terra lliure. Independència, sí, però no a qualsevol preu. La Independència que volem va de la mà d’un profund canvi social.

No volem uns Països Catalans on Laportes i Carreteros es converteixin en els nous Puigcercós, Montilla, Saura o Mas. No volem un estat amb la corrupció del Millet de torn i de les constructores. No volem uns Països Catalans sense drets socials per a la classe treballadora. No volem un estat on hi tinguin cabuda el racisme d’Anglada, les actituds sexistes i agressions contra les dones, les tortures i abusos de poder dels Mossos d’Esquadra, i els cementiris nuclears.

Volem uns Països Catalans independents. Amb la participació del poble i de les entitats populars, veïnals i culturals. Uns Països Catalans socialistes, on la classe treballadora tingui assegurada una feina digna, amb salaris justos, sense accidents laborals ni atur. Volem que la veu del poble sigui escoltada: Llibertat pels presos del 4F i per l’Alfonso, i el Millet a la presó. Uns Països Catalans on el dret a l’habitatge sigui una realitat i no una trista promesa electoral. Uns Països Catalans que defensin el respecte a la llengua, la cultura i el territori, i que no existeixen sense la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià i les Illes.

És per tot això, andreuenques i andreuencs, que volem que tothom balli, rigui i es diverteixi sense oblidar la Lluita. És per tot això, que AMB ALEGRIA I GUERRA PER LA FESTA I PER LA TERRA, La Trinxera (Assemblea de Joves de Sant Andreu i La Sagrera), Endavant, la CUP i totes les persones que participem de la Festa Major Reivindicativa us convidem a cridar ben fort

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME !

VISCA SANT ANDREU DE PALOMAR !

VISCA LA TERRA LLIURE!

S´acosta la 7a Festa Major Reivindicativa

2010-10-24T22:30:00.003+02:00

Ja s´acosta la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu!

Hi ha canvis en l´estructura interna de la FMR; com altres anys, l´organització de la festa anava a càrrec de les assemblees locals d´Endavant-OSAN i La Trinxera-CAJEI. Enguany cal afegir la CUP com a organitzadora i a l´API (Assemblea Popular Independentista) com a col.laboradora.

Els actes de la FMR aniran des del divendres 26 de novembre fins al dimarts 7 de desembre.
Alguns es repeteixen d´altres anys i altres de nous com l´skate park o el taller de joguines sexuals.

Properament penjarem la programació dels actes de la FMR.

Prosa guanyadora del 2n concurs literari la Fàbrica Zero

2010-01-12T20:29:00.001+01:00

CARTA D’UNA DRAGONA INDIGNADA

Benvolgudes membres del jurat,

Segurament us sorprendrà la meva carta, sobretot tenint en compte què sóc i com n’és de difícil per mi agafar una ploma per escriure. Mireu, em dic Ales Roges i sóc una dragona. Sí, sí, ho heu llegit bé, una dragona. Ja, bé, ara pensareu “ja hi som, una boja que ens escriu una carta”, però no m’ho estic pas inventant, sóc una dragona.

Que no existim, diu. Clar que existim, i tant! El que passa és que hem après a amagar-nos dels humans. Que per què? Doncs és evident! Si no deixeu res tranquil. Quantes espècies animals heu extingit? I quants animals teniu tancats en gàbies per poder-los anar a veure quan vulgueu? Bé, el cas és que hem après a amagar-nos, tot i que cada vegada se’ns fa més difícil, perquè poc a poc van quedant menys zones on no arribeu. Sou masses persones, a la Terra, sabeu? I mengeu massa, també. Sembla mentida, petites com sou, la quantitat de coses que mengeu al cap del dia. I total, per no moure-us, la majoria de vosaltres, que us passeu el dia assegudes en una cadira. Seieu per treballar, seieu per menjar, seieu per moure-us... I quan no seieu, esteu ajagudes.

Torno al motiu de la meva carta. Us escric en representació de totes les dragones de la Terra. Sí, he dit dragones i no dracs, que normalment són mascles, els personatges dels vostre contes i històries. I és una cosa que ens molesta moltíssim. És que no ho podem entendre, això. Hi ha tants mascles com femelles, i si no fos així, aniríem malament! Ja em direu, sinó, què els passarà a aquell país on només hi ha homes... Tantíssima gent com són, i no tenen dones...

Bé, al cas. Ens vam assabentar del vostre concurs i vam decidir participar-hi, tot denunciant la mala imatge que tenim i reivindicant la nostra vàlua com a personatges d’històries i contes no excessivament fantàstics, i on les dragones no siguem éssers malignes que ens divertim traient foc per la boca i socarrimant tot allò que trobem, a poder ser, persones, sobretot, dones i canalla.

És que si us hi fixeu, tot és mala propaganda. Jo no sé qui va decidir calumniar-nos d’aquesta manera, als dracs. Cada vegada que sento a parlar de la llegenda de Sant Jordi em poso frenètica. Quina barra!! Ve un paio vestit de blanc amb una creu vermella, dalt d’un cavall i decideix que ha de matar un drac. Au, perquè sí. I no, el drac no es volia menjar la princesa. Per què se l’hauria hagut de menjar, si no som carnívors, eh? Però és clar, aquell paio es volia fer l’heroi i va decidir matar l’animal més gros que va trobar. A més, ni tan sols era un drac, sinó una dragona. I ho sé perquè era la meva germana, Ales Daurades. Però és clar, resulta que no podien ser amigues, la noia i la dragona, no sé per quina estranya raó. I van i envien l’il•luminat aquell a matar-la. Menys mal que es va poder escapar, l’Ales Daurades. Però és clar, no podia quedar malament, el tal Jordi, així que es va inventar que l’havia mort i que de la seva sang n’havia sortit una rosa. I la gent s’ho va creure i encara s’ho creu!! No ho entendré mai.

I no només aquesta història és falsa. Si feu cas de totes les històries que parlen de dracs (perquè sempre són mascles, és clar), som uns monstres perquè traiem foc pels queixals, perquè tenim ullals, perquè tenim ales i volem... Vaja, que no us agradem i, per tant, som monstres. I tots mascles.

I aquella altra cançó, la del monstre de Banyoles. No sé què és pitjor, si la cançó o la llegenda. En una, ens tornen vegetarians, com si no ho fóssim ja de naixement. I a l’altra, apareix un home sant que ens domina i ens porta lligats fins on són els soldats del rei perquè ens matin. Menys mal que era un home sant, arriba a ser un home malvat i no sé pas què ens hagués fet. Bé, com que no vull dir mentides com altres espècies que jo sé, diré que hi ha versions que acaben amb el drac (mascle) amansit i vivint en una gruta sota el llac. O sigui, “eliminat”.

El mite de Perseu no es queda pas enrere, no. Resulta que una noia fa enfadar els déus i la converteixen en un ésser monstruós sospitosament semblant a un drac, que converteix en pedra tot aquell qui la mira als ulls. I no contents amb això, envien un noi a tallar-li el cap per poder rescatar la seva mare. No sé com les vostres escriptores diuen que no tenen inspiració, perquè d’imaginació no us en falta, als humans, no, més aviat us en sobra.

A més, sou una miqueta estranyes, tant les dones com els homes. A l’illa de Mallorca expliquen la llegenda d’un drac, que al principi menjava rates i gats però que després va començar a menjar nadons directament dels seus bressols. Que dius, què fàcil, per un drac (o un cocodril, que és l’altra versió) entrar en una casa i agafar un nadó d’un bressol. Però la millor part de la llegenda és el fet que l’heroi, mentre festeja amb la seva enamorada, veu aparèixer el drac, el mata amb la seva espasa i l’arrossega, tot sangonós, fins la seva estimada, i li dóna com a prova del seu amor. Ecs, quin fàstic.
De fet, no sé com us agraden, tots aquests contes i aquestes llegendes, a les dones, perquè no us deixen pas en molt millor lloc que a nosaltres. D’acord que ens ignoren, a les dragones, i que calumnien l’espècie dels dracs, però vosaltres podríeu ser perfectament uns gerros o una pedra, pel que feu als vostre contes. I quan feu alguna cosa, feu el mal.

Ben mirat, no som pas tant diferents. És per tot això que us escric aquesta carta. He pensat que, ja que moltes de vosaltres sou dones, m’entendríeu. A la darrera Assemblea Mundial de Dragones ens vam marcar com a objectiu reivindicar l’existència de la nostra espècie, el paper actiu de les dragones dins la nostra societat i el nostre tarannà pacífic com a espècie.

Esperem que ens ajudeu en la nostra lluita, amb la complicitat nascuda del fet de ser femelles.

Gràcies per la vostra atenció.

Atentament, en nom de l’Assemblea Mundial de Dragones,

Ales Roges (Judit Gil Farrero)

Crònica de la 6a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2010-01-07T12:39:00.003+01:00

Que cremi Sant Andreu!

6 anys de festa, 6 anys de reivindicació, 6 anys d'irreverència, 6 anys d'inconformisme, 6 anys de lluita per festa major, però molts més que ens portàvem a l'esquena, i molt més que pensem continuar donant guerra! Perquè si la crisi i el patriarcat ens empobreixen, naltros no ens quedem de braços plegats i regenerem les nostres lluites!

Ara sí que sí, que diria aquell, que la Festa Major Reivindicativa està ja del tot consolidada, i forma part indestriable de la Festa Major de Sant Andreu, una festa que cada cop més, la gent del poble ens l'estem apropiant perquè si hem d'esperar que sigui la Comissió de Festes qui ens la munti, ja podem esperar assegudes! Sort en tenim, a Sant Andreu, de les múltiples activitats i propostes que les entitats organitzen pel seu compte. I entremig d'aquest magma que s'estén poc a poc, la FMR s'alça amb veu pròpia per dir: festes populars, autogestionades, lúdiques i crítiques! I per tothom!

Vam començar amb “La mesura” de Bertolt Brecht, a càrrec de La Terra Teatre. I per fi! Després de 4 anys intentant-ho, hem aconseguit fer una obra de teatre al cartell de la FMR, i una obra de qualitat. I qualitat i quantitat n'hi va haver la mateixa nit, a la batalla de PD's, que va portar les festa al cor de Sant Andreu!

A l'endemà, les propostes per fer pensar es van concentrar, i la resposta de la gent va ser molt positiva. Tant a la ruta històrica del matí, com a l'acte sobre capitalisme, crisi i gènere de la tarda, la gent va saber combinar la festa major amb l'aportació d'elements de debat i crítica per combatre un sistema, el capitalista, que ens porta de cap a la destrucció.

La setmana llarga de festes va ser una mena de via crucis festivo-reivindicatiu: problemes d'última hora amb el projector van impedir la projecció correcta de les pel·lícules; la noia que havia de fer el taller de bricolatge sexual es va posar malalta (tranquils/es, tornarem a fer el taller més endavant!); i l'autora del llibre a presentar tampoc va poder venir. Problemes del directe... això sí, la tarda de jocs freaks es va tirar endavant, així com la ruta jove del porró. Tercer any de la gimcana, i tercer any d'èxit amb desenes de joves passant-s'ho d'allò més bé i desafiant un fred que, tot s'ha de dir, enguany no ens ha acompanyat. Perquè després diguin que no hi ha canvi climàtic!

A l'endemà, dissabte 5, el concert va desbordar totes les previsions. Els andreuencs Bliss Thru i Maycena y agua obrien el teló d'una nit que va aglutinar gran part del jovent de Sant Andreu als jardinets de Can Fabra per veure, tot seguit, Poca Broma, Rauxa i Escalivada. Un concert de luxe!

I amb les tiretes del dia anterior, el diumenge 6 la FMR es vestia de calça curta per celebrar el 4t torneig de futbol sala “Fes-li un gol a la constitució”. Repetim: Fes-li un gol a la constitució, a l'espanyola, perquè no la volem, per antidemocràtica, per ser hereva del franquisme, per imposar-nos una monarquia, per impedir-nos el dret d'autodeterminació, perquè no som espanyols/es, ni ho serem mai, per ser una peça més del capitalisme i del patriarcat. Ho diem perquè, tot i fer 4 anys que fem aquest torneig, i amb aquest nom, enguany la Comissió de Festes va aplicar censura al llibret d'actes de festes i en va canviar el nom. Censura política!! Sí, sí, i de la directa i inapel·lable! Ara, la resposta del poble va ser excel·lent: 8 equips “d'adults” i 1 d'infantil! Com diria aquell, que n'aprenguin!!

Arribant a la recta final de la FMR, el dilluns 7 ens tenia preparada una grata sorpresa: un sopar de festa major al mercat i una fessta 80era que va fer les delícies d'organitzadors/es i assistents. La porxada del mercat plena de gent, molta d'ella disfressada de dalt a baix, que no parava de ballar al ritme de les cançons vuitanteres que el i la PD no paraven de posar. Un final de festa espectacular!

I ja per acabar, dilluns 8 va tenir lloc la matinal cultural, que va aplegar gran nombre de nens/es i pares i mares que van poder gaudir de l'animació del Patilles (gràcies!), de la bitlles catalanes, de contes explicats en directe, de les colles bastoners del Clot i Sant Celoni, entre d'altres. Un dinar popular amb més de 60 persones i l'entrega del premi del 2n concurs literari “La Fàbrica 0” van posar punt i final a la 6a FMR.

Ara bé, ho tenim clar des de sempre: festa sí, lluita també! La lluita, doncs, continua, i durant tot l'any seguirem fotent canya: contra el patriarcat, contra el capitalisme i contra els seus garants i responsables (que aquests sistemes tenen responsables amb noms i cognoms!), i ho farem al costat dels aturats/es, denunciant tots els tipus de violència de gènere, fent propostes que ens facin avançar en benefici dels treballadors i treballadores! Que la crisi ens agafi organitzades!

La Festa Major Reivindicativa denuncia la censura de la Comissió de Festes

2009-11-25T12:48:00.002+01:00

A Sant Andreu, ja fa temps que la llibertat d'expressió brilla per la seva absència

Segons ha denunciat la Festa Major Reivindicativa a L’EIXIDA, la Comissió de Festes ha aplicat censura política a un dels actes de la programació. Concretament al torneig de futbol sala “Fes-li un gol a la Constitució”. D’altra banda, també han criticat que diversos actes hagin aparegut mal indicats al llibret de festes (l’eina de màxima difusió dels actes), cosa que ha provocat el “malestar” de l’assemblea.

Enguany és el quart cop que se celebra el torneig de futbol sala organitzat per la FMR. Com cada any, se celebra el 6 de desembre i porta per títol “Fes-li un gol a la Constitució!”. Els tres darrers anys, l’acte ja s’havia difós amb aquest nom, sense problema. Cada cop, a més, comptava amb la participació de més gent. L’any passat va arribar a reunir 8 equips, tant de Sant Andreu com de fora.

Aquest cop, però, segons l’assemblea organitzadora de la FMR la Comissió de Festes ha aplicat censura política i, al llibret de festes, l’acte hi surt indicat com “Fes un gol”. Segons han declarat a L’EIXIDA “el que més ens sorprèn és que hem estat en contacte amb ells per d’altres canvis i d’això no ens n’han dit absolutament res”. De manera que, segons la mateixa font és mostra “d’una clara censura política”, malgrat no entendre a què es deu aquest canvi d’enguany.

D’altra banda, la FMR també ha denunciat que alguns actes han aparegut malament al llibret de festes, “dificultant, doncs, la correcta difusió de la programació”. Així, entre altres, la ruta històrica del dissabte 28, en lloc d’estar convocada a les 12h, com tocaria, apareix a les 11h i la pel·lícula “Vals amb Bashir,” programada per al dilluns 30, apareix per al diumenge 29.

A aquests “imprevistos” cal sumar els canvis de lloc que la FMR “ha hagut de fer obligada per la Comissió de Festes, que en coincidència amb d’altres activitats d’altres entitats, sempre ha supeditat la FMR”, diuen. Un seguit d’actuacions “que enrareixen l’ambient i que situen la Comissió de Festes, altre cop, en les seves pitjors èpoques, les més fosques, de braç executor de les voluntats del Districte”, conclouen.

Això és una notícia publicada a l´Eixida: http://eixida.wordpress.com/2009/11/25/la-comissio-de-festes-censura-la-fmr/

Sortim a l´Eixida!

2009-11-25T12:45:00.001+01:00

SANT ANDREU (pàgines centrals) :: Programacions de Festa Major: FFAA, FMR, Diables, Bastonera i AEiG Flor de Neu

http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/11/Eixida_n.34_Desembre09+FestaMajor.pdf

Cartell definitiu de la 6a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2009-11-15T22:34:00.002+01:00

Programa d´actes de la 6a FMReivindicativa

2009-11-14T22:51:00.002+01:00

Divendres 20 novembre.

Xerrada sobre col.lectius feministes d´àmbit local
Adona't de Cardedeu
Cau de Llunes de Tarragona
Grup de Teatre de les Oprimides La Teranyina de St. Andreu
Justa Revolta de Sabadell

Sopar al CSO La Gordíssima
Lloc: CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)

DIVENDRES 27.

20.00h-22.00h
Activitat: Teatre: “La mesura” de Bertolt Brecht, a càrrec de La Terra Teatre
Lloc: S.C. La lira (C/Coroleu, 15)

22.30h-3.00h
Activitat: Traca i brindis pro-presos/es + Batalla de PD's
Lloc: Pl. de la Pomera

Activitat: Concert de Dj´s
Pd Clotters
Dj Absolució Jona
La Factoria
Lloc: Pl. de la Pomera

DISSABTE 28.

12.00h-14.00h
Activitat: 2a Ruta històrica per Sant Andreu
Lloc: Comencem al Versalles (Pl. del Comerç)

19.30h - 22:30h
Activitat: Xerrada sobre la crisi i el patriarcat
Lloc: Auditori de Can Fabra (Pl. de Can Fabra)

DILLUNS 30.

19.30h- 22h
Activitat: Projecció de la pel.lícula "Vals amb Bashir"
Lloc: Avv. Nord-Tramuntana (Pg/Torras i Bages, 101-103)

DIMECRES 2.

19.30h-22h
Activitat: Projecció de la pel.lícula "R.A.F."
Lloc: Avv. Nord-Tramuntana (Pg/Torras i Bages, 101-103)

DIJOUS 3.

19h- 22h
Activitat: Taller de Bricolatge Sexual
Lloc: Auditori de Can Fabra (C/Segre 24-32)

DIVENDRES 4.

17.00 – 21.00h
Activitat: 3a Tarda de jocs freaks
Lloc: Avv. Nord-Tramuntana (Pg/Torras i Bages, 101-103)

19.00h – 21h
Activitat: Presentació del llibre: "La setmana tràgica" de Dolors Marín
Lloc: Can Galtacremada (C/Arquímedes, 30)

22.30h – 1.00h
Activitat: 3a Ruta Jove del Porró
Lloc: Pl. de les Palmeres

DISSABTE 5.

20.00h – 22.00h
Activitat: Concert de la FMR amb grups andreuencs
Bliss Thru
Medicina y Agua

22.00h- 03.00h
Activitat: Concert de la FMR amb grups de fora
Poca Broma (9Barris)
Rauxa
Escalivada

Lloc: Jardinets de Can Fabra.

DIUMENGE 6.

16.00h – 20.00h
Activitat: 4art Torneig de futbol de la FMR: "Fes-li un gol a la Constitució!"
Lloc: Pistes Sant Pacià (C/Sòcrates cantonada amb C/Monges)

DILLUNS 7.

21.30h - 03h
Activitat: Sopar de Festa major + Festa 80's amb Dj´s. Vine disfressada!
Lloc: Porxada del Mercat

DIMARTS 8.

11.00h – 14.00h
Activitat: Matinal de Infantil i de Cultura Popular
Lloc: Pl. de les Palmeres

Es farà xocolata calenta

Animació infantil

Mags Companyia Piques i Cors

Conta-contes

Jocs tradicionals

Bitlles catalanes

Colles bastoneres

Es repartiran els premis del 2on Concurs Literari de la FMR de St. Andreu
El concurs literari es dirà "La fàbrica Zero"

Es farà una botifarrada popular

Xerrada sobre la crisi i el patriarcat

2009-11-14T22:23:00.001+01:00

Activitat: Xerrada sobre la crisi i el patriarcat

Dia: Dissabte 28 de Novembre
Hora: 19.30h - 22:30h
Lloc: Auditori de Can Fabra (Pl. de Can Fabra)

Concert de la 6a FMR

2009-11-05T10:52:00.005+01:00

Dia: Dissabte 05 de Desembre
Hora: 20.00h – 22.00h
Activitat: Concert de la FMR amb grups andreuencs
Bliss Thru
Maicena y Agua

Lloc: Jardinets de Can Fabra.

Dia: Dissabte 05 de Desembre
Hora: 22.00h- 03.00h
Activitat: Concert de la FMR amb grups de fora
Poca Broma (9Barris)
Rauxa
Escalivada

Lloc: Jardinets de Can Fabra.

Presentació del llibre "La Setmana Tràgica" de Dolors Marín

2009-11-04T13:11:00.002+01:00

Dia: Divendres 04 de Desembre
Hora: 19h
Lloc: Can Galtacremada (C/Arquímedes 30)

Barcelona en flames, la revolta popular i l´Escola Moderna.

Dolors Marín recupera en el seu darrer treball la revolució que sacsejà Barcelona el 1909 i les circumstàncies al voltant de l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i creador de l’Escola Moderna.

L’origen de la revolta el trobem en la vaga general del juliol de 1909 per impedir que els reservistes embarquessin cap a la guerra al Marroc, fet que propicià un seguit de revoltes a Barcelona i altres poblacions en les que es cremaren esglèsies, escoles i convents. La revolta va representar una confrontació a peu de carrer de dues formes d’entendre la vida, el treball, la ciència i les relacions interpersonals, visibilitzant el descontentament social i noves formes d’organització com ara centres obrers, escoles i cooperatives.

La publicació d’aquest llibre coincideix amb les cel•lebracions del centenari d’aquest capítol de la cultura llibertària catalana i de l’organització de grups d’afinitat anarquista.

1909-2009, centenari de la Revolució a Barcelona i de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia.

Projeccions de la 6a FMReivindicativa

2009-11-04T12:48:00.000+01:00

Dia: Dilluns 30 de novembre
Hora: 19.30h
Lloc: Avv. Nord-Tramuntana (Pg/Torras i Bages, 101-103)

Vals amb Bashir

Temàtica: película basada en la guerr Israel - Liban.

Sinopsi:

Una nit en un bar, un vell amic li diu al director Ari que té un malson recurrent en el qual el persegueixen 26 gossos.
Cada nit, el mateix nombre d’animals.
Els dos homes arriben a la conclusió que ha de veure amb una missió que en van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra amb el Líban a començaments dels anys vuitanta.
Ari se sorprèn en adonar-se que no recorda res d’aquell període de la seva vida.
Intrigat, decideix veure i parlar amb vells amics i antics companys dispersats pel món sencer. Necessita saber la veritat sobre aquell període i de si mateix.
Ari furga cada vegada més i els seus records comencen a reaparèixer mitjançant imatges surrealistes…

Dia: Dimecres 02 de desembre
Hora: 19.30h
Lloc: Avv. Nord-Tramuntana (Pg/Torras i Bages, 101-103)

R.A.F

Sinopsi:

La pel•lícula pren per escenari l’Alemanya de la dècada dels anys 70, caracteritzada per mortals atemptats bomba, l’amenaça de més accions armades i la por a l’enemic interior. Això fa trontollar les bases de la fràgil democràcia alemanya.
Els fills radicalitzats de la generació nazi, s’organitzen i inicien una violenta guerra contra el que perceben com el nou rostre del feixisme: l’imperialisme americà amb el suport de certs sectors alemanys, bona part dels quals tenen un passat nazi. D’aquesta manera neix la R.A.F., també coneguda com la banda Baader-Meinhof, l’organització armada més activa a l’Alemanya de postguerra, que té com a objectiu crear una societat més humana e igualitària.
L’home que els analitza i comprèn és també l’encarregat d’atrapar-los, el cap de la policia alemanya. Encara que té èxit en la seva implacable persecució dels joves activistes, el que origina és una crescuda del moviment dotant-lo de popularitat.

Alguns avanços de la 6a FMR de St. Andreu

2009-10-26T02:43:00.009+01:00

I ja tornem a començar a preparar la Festa Major Reivindicativa.

De moment s´han acordat alguns actes amb data i d´altres sense:

27 de novembre, 20h, a la S.C. La lira (C/Coroleu, 15) ...
Teatre: "La Mesura" de Bertl Brecht

03 de desembre, 19h, a l´Auditori de Can Fabra (C/Segre 24-32) ...
Taller de bricolatge sexual

04 de desembre, 21h, a la Pl. de les Palmeres ...
3a Ruta Jove del Porró

06 de desembre, 16h, a les pistes de St. Pacià (C/Sòcrates cantonada amb C/Monges)
4art Torneig de Futbol de la FMR de St. Andreu
"Fes-li un gol a la constitució!"

Aviat tornarem a penjar les bases del ...
2on concurs literari de la FMR de St. Andreu
"La Fàbrica Zero"

2n Concurs Literari "La Fàbrica Zero"

2009-10-19T20:43:00.014+02:00

Bases

Organitza:
Festa Major Reivindicativa
http://www.fmreivindicativa.blogspot.com/

Col.labora:
Llibreria La Sirga
http://sirga.cat/

Jurat:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

Premis:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres.
Les persones guanyadores, si ho accepten, la seua obra es publicarà al blog de la Festa Major Reivindicativa.

Disposicions generals:
L’obra haurà de ser original i inèdita.
L’obra ha d’estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i només per una cara. La font serà Times New Roman, 12.
Només s’admetran dues obres per participant.
La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

Categories:

Poesia
Extensió:
S’acceptaran obres amb una extensió màxima de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.

Prosa:
Extensió:
S’acceptaran les obres que tinguin un màxim de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

Lliurament de les obres:
Cada participant ha de lliurar a la bústia de la Comissió de Festes un sobre adreçat a
"2on Concurs Literari La Fàbrica 0" amb el següent contingut:

1) L'obra, presentada en dos exemplars (l'original i una còpia). Cada exemplar ha de portar al davant una pàgina amb: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor, i l'especificació de la categoria on participa.

2) Un altre sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre hi ha de constar: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor i l'especificació de la categoria en la qual participa.

3) A l'interior del sobre hi ha d'haver un full amb les dades personals de l'autora: nom i cognoms, adreça i telèfon.

Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

Termini d´admissió:
Les obres es faran arribar, del 30 d’octubre al 30 de novembre del 2009 al local de La Comissió de Festes; està al C/ de Fraga núm. 17. És obert de dilluns a divendres de 18h a 21h.
També es poden fer arribar, del 30 d´octubre al 30 de novembre del 2009 al CSO la Gordíssima; éstà al C/Pons i Gallarza, 10. És obert els dijous i divendres de 18h a 24h.

Selecció:
El període de selecció serà la primera setmana de desembre.

Entrega de premis:
Tindrà lloc a la Plaça de les Palmeres el dimarts 8 de desembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa.

Manifest de la 6a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2009-10-18T22:24:00.000+02:00

Veïns i veïnes, tot en el poble de Sant Andreu està en crisi? No! Un colla d' irreductibles andreuencs i andreuenques resisteix ara i sempre a l' invasor, i amb les nostres mans, peus, cors i caps tornem un any més per a organitzar una Festa Major lúdica i combativa, on la diversió i la reivindicació brinden i lluiten plegades.

Quina és la poció màgica? No són subvencions ni festes a cop de talonari (amb nosaltres, els Fèlix Millet, Alavedra, Bartomeu i companyia no rascarien res) sinó el convenciment i les ganes de ser una part activa en la vida social de Sant Andreu, una participació que només entenem des de l' autoorganització, l' autogestió i el compromís amb la lluita contra una realitat cada cop més dura per als sectors populars del nostre poble.

Som així i no podem ni volem evitar-ho: si ens acomiaden de la feina ens manifestem, si ens dicriminen pel nostre gènere ens revoltem, si ens ofeguen amb l' especulació alliberem espais i respirem, si ens plouen les mentides dels mass-media obrim el paraigües de L' Eixida, si ens diuen "espanyoles" nosaltres responem "catalanes", i si ens imposen un Rei agafem benzina i encenedor. És així, som i serem gent revolucionària, tant si el Saura vol treure la porra com si no vol.

Andreuenques andreuenques, durant aquesta Festa Major sortiu al carrer i gaudiu, estimeu, balleu, crideu, lluiteu... i que la seva merda de crisi capitalista ens agafi organitzats i organitzades, amb la cama ben a punt per donar una puntada de peu al cul a tots els miserables de corbata i cotxe oficial, una puntada que se sentirà des de la Pegaso fins a Tramuntana, des de la Meridiana fins a la Maquinista.

Esperem de tot cor que aquesta 6a Festa Major Reivindicativa sigui un punt de trobada per a tots aquells veïns i veïnes que somnien realitats de llibertat, que fan possible utopies de justícia, i desitgem que en el dia a dia que vingui després de les festes ens seguin trobant a la taula del centre social, a la barra d'un concert o a la barricada més propera.

Visca Sant Andreu lliure i combatiu!

Visca la Festa Major Reivindicativa!

Acte de Col.lectius Feministes + Sopar pro FMR

2009-10-18T00:13:00.001+02:00

Treball local en clau de gènere

L’acte té com a objectiu mostrar el treball desenvolupat des de col·lectius feministes
locals així com compartir les diferents experiències viscudes a través de l’anàlisi de
diferents aspectes que afecten a les dones.

Guió:

1) Contextualització del col·lectiu:
a. Origens
b. Necessitats
2) Eixos de treball:
a. Campanyes
3) Exposició d’una de les campanyes
4) Impacte social (resposta de la gent) + reflexió final:
a. Per què el gènere ha estat i potser continuar sent el gran oblidat dins dels
col·lectius que lluiten per l’alliberament social i nacional?

Dia: divendres 20 de novembre
Hora: 19h
Lloc: C.S.O. La Gordíssima: http://www.lagordissima.tk/
C/Pons i Gallarza, 10

Col·lectius participants:

Cau de Llunes, de Tarragona: http://caudellunestgn.blogspot.com/
Adona´t de Cardedeu: http://www.adonat.cat/ i http://adonat.bloc.cat/
Justa Revolta, de Sabadell: http://justarevolta.blogspot.com/
Grup de Teatre de les Oprimides "La Teranyina"

I després, sopar pro Festa Major Reivindicativa i Cafeta fins les 24h!

Crònica de la 5a Festa Major Reivindicativa

2009-01-04T18:29:00.001+01:00

5a FMR: Consolidant la Reivindicativa a Sant Andreu de Palomar

Enguany, la Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu del Palomar ha tingut lloc entre el divendres 28 de novembre i el dilluns 8 de desembre, amb un programa on destaquen tant la consolidació d’alguns actes ja clàssics com la bona acollida d’altres de nou format.

Sota el lema de “Des de tots els fronts de lluita, desemmascarem el feixisme”, hem aprofitat l’ocasió que ens brinda un espai político-festiu per a estendre les expressions culturals, populars, festives i de lluita del nostre poble; per a dissenyar una oferta lúdica i reivindicativa lluny dels paràmetres festius institucionals; en definitiva, per a reivindicar quina és la nostra opció de lluita i quines són les eines amb les que volem combatre.

Aquesta 5a edició de la Festa Major Reivindicativa, cal destacar-la pel considerable augment de les activitats programades així com la tendència a engruixar-la amb noves propostes any rere any. Així, la FMR arrencava, el divendres 28 amb la “Tarda de Jocs de Rol i Taula” que tingué una assistència considerable; ben prompte, arribava el concert de Festa Major, que començà el dissabte 29 sobre les 11 de la nit i on sonaren la rumba “La Banda del Panda”, les versions reivindicatives d’ “Alè d’All” i Antiherois, sent aquest últim un grup que aposta pel trencaments dels tabús, esquemes i rols que envolten la societat patriarcal.

L’únic acte que no es va poder celebrar va ser la projecció de la pel•lícula sobre el revolucionari argentí Ernesto “Che” Guevara. Tot i la gran afluència de públic, les noves tecnologies van demostrar, un cop més, la seva fal•libilitat. El dia següent, però, es van abordar temes de gran actualitat i repercussió en una xerrada amb el títol “La crisi capitalista que la paguin els rics” i que va comptar amb la participació de Josep Bel, membre de Co.bas i de la Xarxa contra els tancaments i la precarietat, i de n’Aziz, jove amazic del col•lectiu Cornellà sense Fronteres, que van abordar dues de les directives europees que manifesten el caràcter liberal i capitalista d’aquesta unió monetària: la directiva de les 65 hores i la directiva del retorn d’estrangers, també coneguda com la Directiva de la Vergonya.

L’aportació literària a aquestes festes va arribar el dia 2 de desembre al popular Bar Versalles, on en Ramon Usall, escriptor lleidatà, va presentar la seva primera novel•la negra Tots els camins porten a Romania, convidant-nos a un tast de licor romanès en acabar. Dimecres 3 de desembre, tornàrem, aquest cop amb èxit, a desafiar les tecnologies del so i la imatge, projectant, en una sala plena de públic, la pel•lícula “Las 13 rosas”, que relata el dramàtic final de 13 joves en les darreries del conflicte del 36. Relacionat amb la memòria històrica, el dia següent es va portar a terme una xerrada a l’Auditori de Can Fabra, amb el títol “Lluita, deportació i resistència” i que va comptar amb la projecció d’un documental sobre la Neus Català, supervivent republicana als camps nazis, i la participació de l’Amical Ravensbruck, la Mar Trallero presentant el seu llibre “La dona antifeixista a Europa”, concloent amb un viu debat sobre la conservació de la nostra memòria històrica i la necessitat de tenir la història ben present, per a no repetir-la. Aquesta mateixa nit, es va celebrar la II edició de la Ruta Jove del Porró que va comptar amb una notable assistència i la novetat que enguany les proves giraven entorn del fenomen de l’especulació.

L’endemà, 6 de desembre, es va celebrar el tradicional torneig de futbol “Fes-li un gol a la Constitució” coincidint amb la seva efemèride. Enguany, la participació va ser molt elevada, arribant als 8 equips i organitzant un torneig des dels quarts de final que ba ser tot un èxit, consolidant així l’activitat en la seva 3a edició. La mateixa tarda, ves va dur a terme a l’associació de Veïns de Tramuntana una xerrada en relació al 50è aniversari de la Revolució Socialista a Cuba i que tingué bona acollida i que generà un debat força extens; més tard, i a la Porxada del Mercat, es va celebrar una de les noves propostes d’aquesta edició de Festa Major Reivindicativa, i que va anar d’allà més bé: un sopar típicament cubà, amb més de 30 persones, amenitzat per música cubana.

El penúltim dia de festes va tenir lloc la ja tradicional Matinal Cultural, que recull tot d’activitats dirigides, especialment, a la canalla; així, vam poder gaudir d’un joc de bitlles catalanes, de l’espectacle de màgia del grup Piques i cors, de la narració d’una conta-contes, l’actuació de la Colla Bastonera de Sant Andreu i el taller de jocs reciclats, així com del sorteig de premis del I Concurs Literari de la Festa Major Reivindicativa. Aquella mateixa nit, els cantautors Josep Romeu i Cesc Freixas, van omplir la plaça de les Palmeres amb els seus recitals, arribant a les 200 persones. Per últim, la 5a FMR va concloure amb una Ruta Històrica, que també és novetat d’aquest any, i que va tenir una participació molt elevada, tant en quantitat com en qualitat. Així, les 60 persones que hi van assistir es van anar animant a comentar coses, i cada cop que la ruta s’aturava en punt diferent (de Pl. Orfila al C/Concepció Arenal), la gent hi afegi més coses. Al final, el propi públic va demanar més actes per recordar la memòria històrica del poble, ja fos en xerrades o organitzant més rutes. El dia i la festa van acabar amb la celebració del tradicional dinar de germanor.

En definitiva, des de l’Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu – La Trinxera i l’Assemblea de Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN) ens reafirmen en la voluntat de continuar portant a terme la nostra lluita en aquest espai festiu dotant-lo del caràcter polític que tan necessari és per a desemmascarar el feixisme, per a aconseguir unes festes populars i autogestionades, per a aturar els trens de l’especulació, per teixir les lluites populars o, senzillament per a reivindicar qui som i què volem ser.

Festa Major Reivindicativa, gener de 2009.

Poesia guanyadora del primer concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2008-12-15T03:50:00.002+01:00

ET DESAFIO

No existeix el pur silenci
sinó sordesa infinita,
tradicions colgades d’oblits,
rastres de l’anciana lluita
entre recança desfeta
i una esperança sobre els dits;
sóc colònia d’orfenesa,
una fúria balconera,
una puta infanticida:
tant vampírica com Lilith,
tant pagana com Medea.
Trenco la llança jordiana.

Amb la retina fixada
als sentinelles de l’ordre
converteixo en pedres mortes
als prohoms de llargues ombres.
Perquè sóc eterna, hi era:
quan la bandera groguenca
fou sang de conqueridors
i em dèieu que era meva;
quan el Mossèn patriota
plantà la Creu al Canigó
i a cop de campana i guerra
expulsà germanes sàvies

del seu alegre panteó;
quan l’Espill esdevingué un clos
i Eiximenis un bon mestre
abillant una cacera,
fent del meu solc un mal congost;
quan jaumes i mercenaris,
herois i civilitzadors,
amb espases de cartílag
empalaren trobadores
i aboliren llengües vives;
quan els jutges d’Escriptura
van cosir-nos tots el llavis;

quan uixers de la Cultura
miraren escandalitzats
com ella trencà la ploma;
perquè el vot fou de silenci
i no fou dret electoral,
perquè aquelles flors armades
s’escarniren fins el final.
Dona entusiasta, divisa,
amazona desbocada
congriant l’hora violeta,
despertant les algues negres,
penso en la ferida oberta

i escric des de les entranyes:
estrangera dins de casa
amb la ràbia a les butxaques
faig del buit idea i faca.
Els meus cingles, accions lliures,
lliure imatge les meves mans.
Cara a cara et desafio
atzur tèrbol, mirall trencat.
No em xuclaràs l’alè vital!
A cada pas adobaré
aquell bes tan sensacional
que a les primeres se’ns darà.

Mireia Redondo

Prosa guanyadora del 1r concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2008-12-15T02:45:00.005+01:00

ELL

On sóc? Què passa?
Quan Ella va recuperar el sentit, aquestes van ser les primeres preguntes que li van venir al cap. De seguida, però, va notar un dolor punyent que s’estenia pertot, un dolor profund que no feia pas pinta de ser momentani ni de passar-se aviat. Se li va escapar un gemec, va notar una petita punxada... i ja no va sentir res més durant una estona.

On sóc? Què m’ha passat?
Poc a poc va recobrar la consciència. I amb ella va tornar el sofriment, si bé ara, malgrat ser encara intens, era menor i més suportable. Tenia una sensació estranya, com si el seu cos no li pertanyés. Bé, de fet, el que passava és que no sentia el seu propi cos, només sentia dolor. Va intentar pensar més enllà del patiment, però en el seu esforç va tornar a caure en la inconsciència.

On sóc? Què m’està passant?
Va tornar a despertar. Aquesta vegada va insisitir a notar quelcom més que dolor i va obtenir la recompensa, va poder percebre el seu cos. Va notar que estava ajaguda panxa enlaire, amb els braços estirats a banda i banda del cos. També es va adonar que no es podia moure, com si hi hagués alguna força estranya que la mantenia quieta allà on era. Va provar d’aixecar el cap i en sentir el dolor, amb prou feines li va donar temps de pensar que no havia pas estat una idea massa brillant abans de tornar a l’oblit.

On sóc? Per què no em puc moure?
Quan va tornar a sentir, de seguida va fer, per dir-ho d’alguna manera, recompte del seu cos i del que sentia. Es va adonar que estava estirada en un llit, no massa tou, que estava una mica aixecat per la part del cap. També va notar que no duia massa roba a sobre i que, malgrat que tampoc no estava tapada amb massa mantes, no tenia fred. Poc a poc va percebre també que el dolor que sentia estava estès per tot el cos: cames, braços, esquena, pit, cap... Mentre pensava això la son la va tornar a vèncer.

On sóc? Com hi he arribat?
Hospital!!! La paraula li va arribar com una revelació. És clar, ara entenia que estés ajaguda, quan acostumava a dormir en posició fetal, la poca roba que duia i la calor que feia. També va entendre l’estranya olor a no-res, a la qual, malgrat haver-la notat abans, no hi havia parat esment. Així que en un hospital, molt bé. Però... què hi feia allà? Com hi havia arribat? Qui l’hi havia dut? De sobte es va adonar que tota l’estona havia romàs amb els ulls tancats i va pensar que potser ja fóra hora d’intentar obrir-los. Quan es disposava a provar-ho, va notar que li tornava a venir la son i es va tornar a dormir.

Aquest cop ja no es va preguntar on era. Ja sabia que es trobava en un hospital. Ara, la pregunta era què hi feia, allà. Va recordar que abans d’adormir-se havia tractat d’obrir els ulls, així que hi va tornar. El problema va ser que només els podia obrir una mica i durant poca estona, perquè li feien mal i la llum la molestava. Mentre anava notant tot això es va adonar que sentia veus, veus familiars que parlaven en veu baixa, de manera que no podia entendre el que deien. Va voler dir-los alguna cosa, però l’únic so que va sortir de la seva gola va ser un gemec. Tanmateix, va ser suficient perquè aquella gent que estava allà amb ella es mogués cap a la porta i cridés una infermera, que de seguida va arribar. Va sentir que li preguntava si la sentia i l’entenia i si podia dir-li alguna cosa, però malgrat que ho va provar, no va poder respondre-li. Va notar que li feia alguna cosa al braç i es va tornar a dormir.

En despertar, va recordar el que havia passat just abans d’adormir-se. Va provar d’obrir els ulls i va notar que ja els podia obrir una mica més i mantenir-los així durant més estona. També va ser capaç de moure les cames i fins i tot un dels dos braços. Tanmateix, quan ho va fer es va adonar que no els tenia exactament despullats, com havia pensat fins aleshores per la roba que notava. De fet, els notava embenats, i ara que s’hi fixava, també tenia embenats el pit, la panxa i el cap. Que havia patit un accident? Era l’única explicació que se li ocorria per explicar el seu estat físic, perquè si no era això, aviam què podia ser...

Va provar de tirar enrere en la seva memòria, d’arribar al que havia passat abans d’arribar a l’hospital, al que havia passat perquè arribés a l’hospital, però no hi va haver manera. Hi havia quelcom que no li permetia d’arribar-hi.

Al cap d’una estona de provar-ho li van començar a arribar imatges i sensacions disperses. Veus alçades que acabaven en crits... cops a portes i parets, cops que cada vegada s’apropaven més... mans aixecades en un intent desesperat per parar... per parar el què? Què havia de parar? Els altres crits que sentia? Els cops?...

Per més que ho provava, no hi havia manera d’anar més enllà d’aquestes preguntes. De fet, sabia, notava que si no anava més enllà era perquè potser no estava preparada per suportar-ho, per acceptar la realitat... De cop, va sentir uns plors, plors propers, no en els seus records, i va notar una mà que estrenyia la seva mentre una veu plorosa la cridava: mare...

De cop ho va recordar tot.

Crits... cops... plors... dolor...

ELL.

I ja no va recordar res més.

Dendi (Judit Gil Farrero)

Resultats del 3r torneig de futbol "Fes-li un gol a la constitució"

2008-12-15T02:43:00.003+01:00

Cartell de la 5a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

2008-11-23T23:45:00.002+01:00

Programa de la 5a Festa Major Reivindicativa de St. Andreu de Palomar

2008-11-23T23:40:00.001+01:00

5a Festa Major Reivindicativa Sant Andreu'08

des de tots els fronts de lluita,

desemmascarem el feixisme!

Divendres 28 de novembre

Tarda de jocs

19h, AVV Tramuntana

Dissabte 29 de novembre

Concert amb

La Banda del Panda

Alè d'all

Antiherois

21h, Jardinets Can Fabra

Diumenge 30 de novembre

Projecció de “Che, el argentino”, d'Steven Soderberg

18:30h, AVV Tramuntana

Dilluns 1 de desembre

Xerrada “La crisi, que la paguin els rics!”,

sobre la directiva de les 65 hores i la directiva de la vergonya

19h, AVV Tramuntana

Dimarts 2 de desembre

Presentació del llibre “Tots els camins porten a Romania”,

de Ramon Usall

amb degustació de licor romanès

20h, al Bar Versalles

Dimecres 3 de desembre

Projecció de “13 rosas”, d'Emilio Martínez Lázaro

19h, AVV Tramuntana

Divendres 5 de desembre

Lluita, deportació i resistència.

Xerrada amb l'Amical Ravensbrück

Presentació del llibre de Mar Trallero

“La dona antifeixista a Europa”

Projecció de l'audiovisual

“Neus Català, la veu de la consciència”

19h, Auditori Can Fabra

Ruta jove del porró

21h, Pl. Palmeres

Dissabte 6 de desembre

Fes-li un gol a la constitució!

3r torneig de futbol sala

10h, Pistes de Sant Pacià

Xerrada “50 anys de Revolució Socialista a Cuba”

amb un membre de la Brigada Catalana Venceremos! i

exposicions sobre els 5 presos de l'imperi i la Revolució

19h, AVV Tramuntana

Sopar cubà, amb menjar típic

21h, Porxada del mercat

Festa cubana

22:30h, Porxada del mercat

Diumenge 7 de desembre

Matinal de cultura popular

amb la Bastonera de Sant Andreu,

bitlles catalanes, mag, conta-contes...

10h, Pl. Palmeres

Nit de cantautors

amb en Cesk Freixas i en Josep Romeu

22h, Pl. Enfadats

Dilluns 8 de desembre

Ruta històrica per carrers i llocs

emblemàtics de Sant Andreu

11h, Pl. Orfila

Dinar de germanor

Porta el menjar, nosaltres posem la resta!

14h, AVV Tramuntana

L'AVV Tramuntana es troba al Psg. Torras i Bages, 101-103.

La Pl. dels Enfadats es troba a la cruïlla dels carrers Ignasi Iglesias, Montsec i Pare Secchi.

Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu

fmreivindicativa@gmail.com
www.fmreivindicativa.blogspot.com

Assemblea d'Endavant de Sant Andreu i Nou Barris Sant Andreu

endavantstap9b@gmail.com
www.endavantstap9b.org

Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu “La Trinxera”

latrinxeraaj@gmail.com
www.latrinxera.ppcc.cat

2a Ruta Jove del Porró

2008-11-23T23:38:00.001+01:00

Moooolt bona niiiit,

amics i amigues andreuenques, i gent borratxa en general ...

Incomprensiblement, encara no té grup de fans al Facebook ...

encara no es venen samarres oficials de "Jo vaig sobreviure a l'edició 2007" ...

encara no se'n fan espots solidaris amb Maradona i Messi donant-hi suport ...

A més, hem hagut d'esperar tot un any sencer ... (més de 30 milions de segons) ...

Però ho hem aconseguit.

Els examens passen a segon terme, la crisi no és tan crítica, i Barack Obama ha passat de moda, perquè ...

Ja és aquí ...

Ja arriba ...

Ja torna ...

aquest divendres 05 desembre, 21.00h, Plaça de les Palmeres de Sant Andreu
La Ruta Jove del Porró 2008 !!!! ... una manera diferent de fer cultura popular entre el jovent

La Gimkana Alcohòlica d'enguany (que té com a temàtica l'especulació) inclou:

- noves proves a superar (en estat etílic ...).

- nous reptes per a l'actual equip de les guanyadores ... defensant el títol ...

- gran reptes per a totes les velles participants i nous routards inexperts ...

- una prova final secreta que iguala o supera la de l'any passat ...

- noves emocions, premis, i gent maca disposada a tot per fer-se amb el porró ...

- ... i 100 litres (si, si, cent litres ...) de kalimotxo de la terra. (fet amb vi bo, i cola de debò).

Així doncs, no tens excusa. No teniu excusa! :

1. Formeu un equip d'entre 8 i 10 persones. (Màxim 12 persones). Si no tens equip, no et preocupis: farem un grup de singles ...

2. Veniu aquest divendres (5 de desembre) amb 4 € a la butxaca i un got de plàstic reciclable (d'aquests que teniu a casa a cabassos).

3. Sigueu puntuals, a les 21.00h es faran les inscripcions i tot seguit ja començaran les prives, ai, les proves ...

4. Si no saps venir, mira't el mapa abans de perdre't per Sant Andreu, que no és tan petit com sembla a El Cor de la Ciutat.

5. Vine amb dos concepte clars: a) L'aigua és per als covards. b) Sant Andreu no és Barcelona.

(+ info i reserves: dv.05.12.2008.palmeres.21h.)
Metro: Fabra i Puig (L1) | Renfe: BCN Sant Andreu Comtal

Organitza: Assemblea de la FMR'08 de Sant Andreu de Palomar.

Des de tots els fronts de lluita, desemmascarem el feixisme !

http://fmreivindicativa.blogspot.com/

Altres Cartells de la 5a FMReivindicativa

2008-11-23T12:48:00.000+01:00

Llibres presentats a la 5a FMReivindicativa

2008-11-23T12:00:00.006+01:00

Pel.lícules de projectades a la 5a FMReivindicativa

2008-11-23T12:00:00.003+01:00

I Concurs literari de la FMR de St. Andreu de Palomar

2008-10-22T18:40:00.008+02:00

BASES DEL CONCURS

ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa:
Assemblea de joves de La Sagrera i St. Andreu - CAJEI
Assemblea d´Endavant de St. Andreu - Nou Barris
COL•LABORA:
Llibreria La Sirga

JURAT:
Estarà format per tres persones de l’assemblea de la FMR i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis. El premi és un lot de llibres.

DISPOSICIONS GENERALS:
Hi podrà participar tota persona que ho desitgi. Només s’admetran dos obres per participant. L’obra haurà de ser original i inèdita.L’obra ha d’estar escrita en llengua catalana.Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i només per una cara. La font serà Times New Roman, 12. La temàtica és lliure, però ha de ser socialment crítica.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió: S’acceptaran obres amb una extensió màxima de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió: S’acceptaran les obres que tinguin un màxim de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.

LLIURAMENT DE LES OBRES:
Cada participant ha de lliurar a la bústia de la Comissió de Festes un sobre adreçat a "I PREMI LITERARI DE SANT ANDREU DE PALOMAR" amb el següent contingut:
1) L'obra, presentada en dos exemplars (l'original i una còpia). Cada exemplar ha de portar al davant una pàgina amb: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor, i l'especificació de la categoria on participa.
2) Un altre sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre hi ha de constar: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor i l'especificació de la categoria en la qual participa.
3) A l'interior del sobre hi ha d'haver un full amb les dades personals de l'autora: nom i cognoms, adreça i telèfon.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D’ADMISSIÓ:
Les obres es faran arribar, del 10 d’octubre al 30 de novembre del 2008 al local de La Comissió de Festes: és al C/ de Fraga núm. 17. Obert de dilluns a divendres de 18-21h.

SELECCIÓ:
El període de selecció de les obres premiades serà la primera setmana de desembre.

ENTREGA DE PREMIS:
Tindrà lloc a la Plaça de les Palmeres el diumenge 7 de desembre, a les 13h. En acabar els actes programats pel matí de la Jornada de cultura popular que organitza la Festa Major Reivindicativa.

Manifest de la 5a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu de Palomar

2008-10-20T12:37:00.000+02:00

Andreuencs i andreuenques,

Ja està aquí la Festa Major de Sant Andreu i amb ella, per cinquè any consecutiu, la Festa Major Reivindicativa. Enguany hem d' assenyalar que l' Ajuntafems del Districte no ens ha posat de moment trabes burocràtiques ni prohibicions a cap dels nostres actes. Això ens porta a pensar que als despatxos oficials els complau que les veïns i veïnes s' autoorganitzin per muntar unes festes populars i combatives? De cap manera som tan ingenus. Com cantava La Polla Records "som de classe baixa pero no gilipolles". Del que sí som conscients és que la Festa Major Reivindicativa és un vent tossut que cada any bufa amb més força i més il•lusió, i ja se sap que si pixes de cara al vent et mullaràs les cames. És sobretot els andreuencs i andreuenques que veniu i participeu a les nostres activitats, que també són les vostres, els que feu que la Festa Major Reivindicativa sigui una realitat.

La programació que us oferim està sempre pensada per combinar festa i reflexió, rauxa i lluita, diversió i participació. I tot això sense subvencions ni patrocinis, comptant només (i amb això ja en tenim de sobres) amb l' esforç i les ganes d' organitzar unes festes compromeses amb Sant Andreu i els Països Catalans. Els temps que ens toca viure són difícils: empresaris que ens fuetegen amb acomidaments i precarietat, hipoteques que ens comdemnen de per vida, suposats ciutadans "progres" a la caça i captura de la llengua catalana, sexisme i homofòbia celestial i Gossos d' Esquadra mossegant-nos a totes les manis. Però que sàpiguen que ballarem amb alegria sobre tota la porqueria, perquè la decisió de voler ser lliures és autèntica i ferotge, i desitgem que aquesta Festa Major Reivindicativa sigui un pas més en la construcció d' un poble just per a tothom.

Visca Sant Andreu lliure i combatiu!
Visca la Festa Major!

Cartell de la Cafeta Pro-FMReivindicativa

2008-10-10T23:41:00.000+02:00

La Festa Major, els Alternatius, l'Alcalde i el Periodista

2008-10-10T12:16:00.003+02:00

Advertència. Malgrat el titol de sainet, o de cuplé, o d'opera bufa, aquí no parlarem només d'arts escèniques considerades menors, sinó que expressarem una sèrie de consideracions sobre l'elevat art de la propagada política, això és, de la construcció discursiva de la realitat amb finalitats de control social. Art elevat, però de fàcil utilització i per tant prolífic, doncs com afirma Noam Chomsky, "és més fàcil aplicar la propaganda que les càmares de tortura".

A pams. Durant l'agost s'han celebrat Festes Majors a diferents barris de Barcelona. I com succeix a desenes de barris i pobles catalans, aquestes han inclós en el seu marc un tipus de programació festiva, vinculada a col•lectius de lluita social, que hem convingut de denominar Festes Alternatives. El motiu de l'emergència d'aquest tipus de Festes és evident. Malgrat que les Festes Majors fossin recuperades pel teixit social en la transició, a molts indrets han estat institucionalitzades, o bé anestesiades, o bé vinculades a estructures de poder locals, o bé corresponen a una composició de la societat que avui s'ha vist desbordada per transformacions socials en àmbits molts diversos, i que han fet que cada vegada més sectors -inicialment juvenils- es plantegessin programar uns dies de festa que, en alguns casos, difereixen en la norma tant en els continguts festius com en els processos que els sostenen. Cultura popular, allunyament de programacions empresarials de la festa, tendència a l'autogestió, espai per a la denúncia política... Aquesta és una riquesa social a defensar, doncs fomenta el vincle social, la sociabilitat, el sentir-se part del comú, i els etcètera que tots i totes vivim quan gaudim d'una festa major.

La festa, com ens recorda Manuel Delgado, és una vella activitat social alhora ordinària i excepcional. Són persones normals qui la duen a terme per a diferenciar els temps i espais de la seva normalitat. I és excepcional perquè transforma els moments viscuts i els espais on s'hi realitza, i per tant accelera, intensifica i desborda l'espai públic fins a un punt que s'aproxima a la revolta. D'aquí que els "homes grisos" –del burocràta municipal a l'Alcalde- sofreixin una por irrefrenable vers tota aquella festa no organitzada, regulada, monitoritzada, subvencionada o participada per ells. És a dir, la Mercè és la millor festa de la ciutat, que per això paga l'MTV o la CocaCola; les dels barris en són les parents pobres i lletges, doncs tenen un finançament que ni els permet pagar els locals i cada any les Comissions de carrers tanquen barraca; i les alternatives ja es presituen, i en alguns casos es gestionen, sota l'epigraf de l'ordre públic. "Si no ho puc comprar, sempre ho puc trencar".

Primera consideració. La construcció mediàtica i institucional dels "alternatius", com anteriorment "els okupes" respecte els Centres Socials Okupats i Autogestionats, pretén emmascarar les pràctiques alternatives que es produeixen en les Festes Majors dels nostres barris i pobles. Així, una festa no és alternativa perquè sigui organitzada en assemblea, autogestionada econòmicament, destini els beneficis a projectes socials i esdevingui escenari on visibilitzar lluites socials quotidianes, sinó perquè l'organitzen "els alternatius". Punt i final de la recerca mandrosa i interessada del Periodista, que després ni s'immuta quan l'hipòtesi que "ell només ha transmés" li fa aigües. "No deixem que la realitat ens espatlli un bon titolar".

Segona consideració. Les Festes Alternatives no són alternatives perquè funcionin amb criteris alternatius als dominants (burocratitzats o mercantilitzats o esclerotitzats) ni perquè promouen la crítica a les polítiques institucionals, sinó que són alternatives "als veïns". Punt i final, en aquest cas, de l'acte d'il•lusionista de l'Alcalde. Prestidigitador, mag en l'art de treure conills del barret, també es capaç de retirar la ciutadania, d'un cop d'efecte, alez hop!, a milers de veïns, que ja no són veïns, sinó "alternatius", i que a més s'enfronten amb veïns-veïns. Per sort, hi ha molts "veïns" que són més "alternatius" del que les prebendades xarxes d'informació de l'Alcalde li fan arribar, i els "alternatius" són més "veïns" del que la imaginació del Periodista li és capaç de transmetre.

Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d'aquest pais, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se'n parla de dues. La de Gràcia, que obre foc amb una Vanguardia assedegada de civisme, i que és víctima del model propagandístic i de ciutat que ha promogut el propi Ajuntament. I la de Sants, que li va al darrera, on es produeix un acte de desobediència col•lectiva a causa de la incapacitat dels gestors locals d'empassar-se l'orgull tecnocràtic i escoltar el que tot el barri clama en veu alta. Però, en cap dels casos, ni es parlarà del model insostenible de ciutat, ni tampoc de conflicte polític. Sinó que s'hi vincularà - veritable talismà de l'estigmatització- "els okupes" (el Periodista) i s'afirmarà (l'Alcalde), que d'aquests fenomens "n'hem de parlar cada vegada menys", i que la "innexorable aplicació de l'autoritat democràtica" ja s'encarregarà de gestionar-ho. És a dir, silenci. Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la.

I aqui s'acaba l'enèssim acte del sainet, o del cuplé, o de l'opera bufa, i s'abaixa el teló... fins l'estiu que ve. Bona Festa Major!

Ivan Miró, de l'Assemblea de Barri de Sants

(Publicat a la Directa nº 110, 8 d'octubre del 2008)

I extret d´Indymedia Barcelona: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/353000/index.php

Crònica de la 4a Festa Major Reivindicativa

2007-12-10T00:10:00.003+01:00

Un any més, i ja en van quatre, l’esquerra independentista de Sant Andreu s’ha organitzat per celebrar la 4a Festa Major Reivindicativa.

La 4a Festa Major Reivindicativa s’ha dut a terme amb unes activitats que enguany destaquen tant per la consolidació d'activitats ja conegudes com per la bona acollida a les noves. Fent honor a l’emblemàtic lema Festa sí, lluita també i enquadrant-lo aquest any en la repressió al carrer s’han desenvolupat unes festes sota l’eslògan Per unes festes populars i autogestionades, trenca amb el poder prenem els carrers. Tot i les reincidents traves del Districte aquest any sí s’ha pres el carrer: des d’activitats matinals per a tots els públics, on mitjançant la cultura catalana (bastoners, bitlles catalanes) i espectacles infantils (el pallasso Pinxo) s’ha arribat als més petits i als més grans de la casa, fins a la Ruta Jove del Porró per al jovent, amb un ambient crític contra la llei del civisme des de la cara més festiva.

Lluny de voler oferir una programació sense sentit, les activitats de la Festa Major Reivindicativa es diferencien per no estar buides de contingut. S’han tractat temes històrics del nostre país amb la projecció de la pel•lícula Coronel Macià, amb xerrada sobre la història de la lluita armada als Països Catalans. Temes internacionals com la xerrada i vídeo sota el títol Bolívia: les arrels d’un triomf. Temes crítics com el qüestionament a la constitució espanyola mitjançant un torneig de futbol anomenat Fes-li un gol a la constitució i aprofitant a animar la gent a la pràctica de l’activitat física fent crítica també del sedentarisme modern.

El punt culminant de les festes fou el concert que, a més d'aplegar molta gent de Sant Andreu i d'arreu, fou un concert actiu, de lluita, on s’hi cremà una bandera espanyola i una foto del rei. També hi va haver un espai durant les festes per la gent del poble que volgués jugar a rol i altres jocs de taula a la tarda freak i al mateix lloc, a l’AVV Tramuntana, s’hi dugué a terme un Dinar de Germanor on compartir les experiències de festes, clausurant així el programa.

Així doncs, després de la feina i l'esforç fets tanquem la 4a Festa Major Reivindicativa amb una mirada enrere i un somriure de satisfacció, i agraint a tota la gent i col•lectius que han col•laborat i participat.

Us esperem l’any que ve a la 5a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu!

Manifest de la 4a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu

2007-11-25T02:52:00.002+01:00

Amb el fred, arriba per quart any la Festa Major Reivindicativa al poble.
Però si ha estat possible que seguim duent activitats de reflexió crítica, d’oci i de festa a Sant Andreu, un any més, és perquè hem plantat cara a l’Ajuntament , que volia censurar les nostres festes. La seva estratègia era no cedir-nos una infrastructura a la qual tenim dret com qualsevol altra entitat o col•lectiu de Sant Andreu.
A la pràctica, l’Ajuntament volia impedir la realització d’actes populars i reivindicatius a les Festes d’enguany. Però això sí, el govern municipal diu voler augmentar la participació ciutadana amb projectes com el PAD que no és més que una inútil farsa propagandística. Quan de veritat els veïns i veïnes decideixen autoorganitzar-se i tirar endavant amb els seus esforços unes festes majors populars, crítiques i lliures, l’Ajuntament de Barcelona respon aprovant una moció per a eliminar de Barcelona totes les Festes Alternatives, les quals són un emblemàtic símbol de vitalitat del nostre teixit social.
I és per aquest motiu, que l’Ajuntament, en un principi ens va denegar el permís. Però gràcies al suport que hem rebut d’altres col•lectius i persones, com les Festes Alternatives i l’Associació de Veïns de Tramuntana, l’Ajuntament s’ha vist entre l’espasa i la paret davant les pressions de veïns i veïnes. Ha vist perillar el seu maquillatge democràtic, i finalment ens ha donat el permís per la Festa Major Reivindicativa. Ens ha permès utilitzar uns carrers, pels quals no hauríem de demanar permís, ja que ens pertanyen, són de tots i totes.
El que els molesta realment, és que pensem per nosaltres mateixes, que prescindim del model de vida conformista i submís al que ens aboquen les institucions i les regles del joc del capitalisme. I encara molt més els molesta la lluita dels col•lectius que organitzem la Festa Major. No sols perquè qüestionem i critiquem les polítiques del Districte, sinó perquè a la classe política li fa por la capacitat d’ autoorganització social i l’amenaça de tenir un contrapoder popular. Com també, evidentment, els nostres objectius finals, uns Països Catalans lliures i comunistes.
Tota aquesta política de control perquè ningú actuï de manera alternativa, crítica, o simplement diferent, la representa a la perfecció la llei del civisme. Aquesta llei regula el que es pot fer i no es pot fer al carrer, en benefici d’uns pocs i en contra la majoria. Pots fer el que et doni la gana si tens diners, com els turistes europeus que vénen a gastar-se’ls, o les promotores immobiliàries que arrasen amb carrers sencers per fer-hi construccions amb pisos de luxe, com està passant amb les cases barates del Bon Pastor. En canvi, estàs vigilada i molestes si utilitzes el carrer com a espai de trobada social, fet que es dóna en tots els barris populars. Si ets pobre i fas nosa a la vista, com les prostitutes, els “sense sostre” o els immigrants que viuen al carrer, o si l’utilitzes com a lloc de reivindicació i difusió de qualsevol lluita social, llavors caurà sobre tu tot el pes de la llei i els cops de porra que facin falta.
Com diu Miquel Amorós, el carrer s’ha convertit en un espai neutre, de pas. Quan abans era l’àmbit de relació social per excel•lència i també un espai fonamental de lluita ( a l’època de les lluites dels obrers i obreres industrials, durant la Guerra Civil contra del feixisme i per una societat justa, i fins en els anys de la transició postfranquista, on finalment no van canviar tantes coses, però sí que es sortia constantment a manifestar la voluntat de la gent). Més que mai, al capitalisme no li interessa que existeixin espais col•lectius, de relació espontània, que no estiguin controlats pel poder. Volen que les classes populars al seu temps lliure estiguin tancades als centres comercials, als grans magatzems, al cine empassant-se pelis americanes-escombraries, o a casa mirant la tele, sobretot ben calladetes i obedients.
Hem arribat al punt que ja no es pot ni sortir de casa per exercir el dret de manifestació. Així ho han decidit els partits de mal anomenada esquerra que ens governen, ja que les darreres manifestacions al centre de Barcelona han estat assetjades amb cordons policials propis d’un estat d’excepció, i durament reprimides, pel fet de seguir defensant aquest dret tan bàsic, sota el lema: La repressió no ens tallarà les ales!
En aquesta línia a Sant Andreu, el col•lectiu La Trinxera, l’ Assemblea de Joves, té totalment prohibida la organització d’activitats al carrer, com també és perseguida obsessivament tota la seva difusió. S’han esborrat únicament murals de l’Assemblea de Joves, en murs plens a vessar de pintades no polítiques, les quals s’han deixat intactes.
Davant aquestes maneres institucionals de fer, que recorden al franquisme, i que responen als interessos dels estats opressors i del Capital, nosaltres tenim clar que avui i sempre treballarem per bastir un contrapoder popular basat en la solidaritat, l’autoorganització i la lluita. I avui i sempre prendrem els carrers!
Prendrem els carrers ; per passar la tarda amb els amics i amigues, per muntar concerts, per seguir denunciant l’especulació, per organitzar xerrades, ja que no tenim ni un sol Casal per joves, per seguir amb les relacions de poble que caracteritzen Sant Andreu, per penjar cartells, per jugar un partit de futbol en una plaça, per mobilitzar-nos quan ho creguem necessari, per fer espectacles...així com per celebrar moltes i moltes més Festes Majors al carrer! Les quals esperem que gaudiu tant com la d’enguany.

Per unes festes populars i autogestionades, trenquem amb el poder, prenem el carrer!
La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, novembre de 2007

Crònica 3a FMR de St. Andreu´06

2006-12-10T03:14:00.003+01:00

Conclou la 3a Festa Major Reivindicativa

Amb aquesta edició, es consolida ja un nou espai lúdico-polític a la Festa Major del nostre poble.

Sota el títol Aturem els trens de l’especulació, de l’1 al 9 de Desembre ha tingut lloc la 3a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu de Palomar. Un any més tirant endavant la Festa Major Reivindicativa tot i la nosa i destorb que causem tot sovint als poders establerts. Un any més de lluita consolidant el nostre espai lúdico-polític. Un any més enfortint la nostra Festa sense cedir un pas en el nostre discurs. Un any més treballant per aconseguir unes festes amb clar contingut polític i reivindicatiu. A més, la presència prèvia i durant les Festes al carrer s’ha fet molt notable amb nombrosos cartells, pancartes, plafons amb cartells i octavetes amb el programa.

Enguany, però, tot i no patir tanta censura política com l’edició passada ja que no s’ha censurat cap acte del llibret oficial de festes, sí que hem hagut de veure com se’ns impedia utilizar el nostre nom com a entitat organitzadora. Això era necessari per poder ser acceptats tots els actes, per poder sol·licitar la infrastuctura i espai necessaris i per poder fer sortir tots els actes al llibret oficial de Festes, etc.; si bé els motius esgrimits eren uns altres, el rerefons polític és indiscutible. Un cop acceptats tots els actes, no sense traves per a algunes paraules malsonants a les oïdes del poder, la 3a FMR va començar amb una xerrada i un debat sobre la lluita per l’habitatge digne, amb una assistència i participació molt interessants.

L’obra de teatre programada de “Pedro y el Capitán” de Mario Benedetti a càrrec de la companyia 2x2 Teatre va ser l’únic acte que no es va poder dur a terme ja que els dos actors de la companyia van decidir anul·lar la representació a última hora i sense donar cap explicació coherent. D’altra banda, els actes sobre la Revolució Bolivariana de Veneçuela i les projeccions de desobediència van gaudir d’una assistència destacable, així com d’un intens debat en el primer cas.

El dimecres 6, tot i el fred, la pluja i el vent, el torneig de futbol va ser un èxit. Malgrat que alguns equips es van fer enrere a última hora pel mal temps, n’hi ha haver 4 que no es van voler perdre aquesta magnífica ocasió. L’Esplai de Sant Pacià, l’Agrupament Escolta Jaume I, l’Ateneu Popular de l’Eixample i la Festa Major Reivindicativa van ser els participants. Els equips, a part de mullar-se i marcar uns quants gols a la Constitució, van demostrar que política, festa i esport són totalment compatibles.

Cal destacar l’assistència a la projecció de la pel·lícula de Ken Loach, “El viento que agita la cebada”, que va omplir la sala, amb gent fins i tot dempeus i asseguda al terra perquè no hi havia prou cadires. L’Assemblea de Joves també va oferir un vespre d’espectacles que, tot i el fred que feia perquè es va realitzar a la Plaça de les Palmeres, va tenir força concurrència. Finalment la 3a FMR va arribar al seu final amb el concert a càrrec de Feliu Ventura, Skafam i Igitaia. Concert reivindicatiu, viu i combatiu, tal i com s’han definit sempre les nostres Festes.

Com a fet destacable que ha tingut lloc dins dels dies de la Festa Major, un grup de Països Catalans Insubmisos van portar a terme una acció de substitució de les banderes espanyola i europea de l’ajuntament del districte per l’estelada i la roja respectivament, a l’endemà del dia de la “Constitución Española”. Les banderes van estar onejant fins quarts de deu del dia següent quan agents de la guàrdia urbana se’n va adonar i les van retirar.

Un any més, doncs, de forta presència d’un discurs clarament independentista i socialista als carrers del nostre poble, de presència de la Festa Major Reivindicativa que cada dia és més consolidada, i que cada dia pren més força per seguir lluitant per un espai lúdico-polític on tinguin lloc les expressions culturals, populars, festives i de lluita del nostre poble.

Manifest de la 3a Festa Major Reivindicativa-Sant Andreu'06

2006-11-26T03:09:00.001+01:00

Benvinguts i benvingudes a la 3a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu!

Benvinguts i benvingudes a la Festa Major més perseguida i boicotejada de Sant Andreu! Benvinguts i benvingudes a la Festa Major que el ni Districte ni la Comissió de Festes no volen veure ni en pintura! Benvinguts i benvingudes a la Festa Major més incòmoda i molesta per als que seuen a les seves poltrones!

Són 3 anys ja de Festa Major Reivindicativa, i són 3 anys superant esculls de censura, de limitacions i de persecucions, 3 anys denunciant els problemes que té el nostre poble i assenyalant-ne els culpables, sense amagar-nos, amb el cap ben alt. Un cap que ens volen fer baixar amb tot tipus d'enganyifes que només poden fer aquells que tenen el poder, sigui quin sigui, i es creuen superiors. Només la mentalitat esclava dels serfs pot tornar-se dèspota i prepotent quan té un poc espai per manar. Però no callarem!

I no callarem, perquè ja estem farts/es de patir per poder viure al nostre poble. Cada any, l'augment de l'especulació ens ofega una mica més, i seguir vivint a Sant Andreu es converteix en poc menys que una heroïcitat, sobretot per als i les més joves. Tot i així, encara hem de veure com gent que suposadament defensa els interessos del veïnat es ven per un plat de llenties i ens deixa a les mans del Districte i les empreses que s'enriqueixen a costa de la nostra precarietat. Empreses que fan enormes beneficis amb terrenys públics, comprats per 4 duros i venent pisos a preus de luxe, amb la complicitat de l'Ajuntament. Al terrenys de les casernes ens han robat la camisa i la dignitat, i encara en volen més amb l'excusa del TGV, aquesta gran obra faraònica que patirem la gran majoria per a l'ús i gaudi de quatre empresaris. Ens destrossen el territori, trenquen la fesomia i el teixit social andreuenc, augmente encara més els preus de l'habitatge... i encara volen que aplaudim!

Per si no n'hi havia prou, els equipaments segueixen brillant per la seva absència. Seguim sense prou centres sanitaris, sense cap casal de joves o de barri gestionat pel poble, sense cap centre de cultura popular digne d'aquest nom, seguim tenint escoles en barracons... però així sí, la comissaria dels Mossos d'Esquadra ja està llesta i funcionant! Abans que els serveis socials mínims i més bàsics, abans que mirar de garantir un cert benestar social, la repressió! Abans que res, els cossos i forces de repressió de l'Estat, portin la bandera que portin, per garantir la nostra inseguretat permanent gràcies a les identificacions i detencions arbitràries, al control social més extrem i a les tortures amb total impunitat! I volen que aplaudim a qui procurarà que no dissentim ni el més mínim del seu ordre establert! Però ho tenim clar, els Mossos també són forces d'ocupació, ni els volem ni els necessitem!

I és que mentre continuem ocupats com a poble, no ens valen ni ens valdran Estatuts ni reformes. Els Països Catalans no hem de negociar el nostre futur amb qui ens oprimeix i qui pacta amb ell, gestionant la nostra desaparició com a poble, la nostra precarietat com a treballadors/es, la destrucció del territori i la desaparició de la llengua. Els Països Catalans hem de ser conscients de la nostra unitat i lluitar per un futur millor, hem d'exercir el nostre dret a l'autodeterminació, camí de la Independència i el Socialisme al nostre país.

Portem més de 3 anys aixecant el cap, denunciant als mestres d'aquest circ que mediàtic i polític que converteix les víctimes en botxins, deformant la realitat fins a límits insospitats. Seguim responent a criminalitzacions, agressions i altres tipus d'atacs que rebem durant l'any. Són anys, ja, lluitant per un futur digne pel nostre poble, i molts més que seguirem fent-ho. Perquè mentre ens segueixin censurant, boicotejant i fent xantatge, sabrem que anem pel bon camí, el de la lluita! I per agafar més forces i seguir lluitant, avui diem, lluita sí, festa també! Visa la Festa Major de Sant Andreu! Visca la terra!

Desembre'06, Sant Andreu de Palomar (el Barcelonès)

Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant (OSAN)
www.endavantstap9b.org

Número especial Festes´06 St. Andreu Informa´t

2006-11-25T03:00:00.004+01:00

El podeu trobar en aquesta adreça en format pdf:

htt p://stapinfo.bloc.cat/resource/7566/49807

Tríptics FMR´06

2006-11-25T02:29:00.003+01:00

Cartells cafeta pro-FMR´06 a Diables

2006-11-20T02:25:00.003+01:00

El Districte apunta, la Comissió de Festes dispara

2006-11-18T02:59:00.002+01:00

Enguany, el boicot i els atacs a la Fest Major Reivindicativa vénen directament de la Comissió de Festes, qui s'ha convertit, ja sense màscara, en un apèndix del Districte.

No pot sortir el nom de l'organització convocant dels actes, perquè seran prohibits ja d'entrada. No pot sortir el nom d'un dels membres perquè sabran qui són i també seran prohibits. Els actes s'han de convocar amb un nom desconegut, i a la persona sol•licitant no se l'ha de poder relacionar amb l'organització. No estem parlant d'una manifestació política al País Basc, estem parlant de l'organització de la Festa Major a Sant Andreu de Palomar, un cas força curiós i esperpèntic de persecució política.

Aquestes prohibicions són les que una membre de la Comissió de Festes li va dir a un membre de la nostra assemblea local, quan anà a informar-se de l'entrada d'actes en el llibret de festes d'enguany i la sol•licitud de permisos. Era a finals de setembre, i aquella persona l'informà d'algunes qüestions que més tard s'han materialitzat clarament. En una reunió del Districte amb la Comissió, el primer deixà clar que “als 'reivindicatius' no se'ls ha de donar res”. Dit i fet, la comissió va engegar la maquinària necessària perquè així fos.

Enguany, el Districte no podia 'argumentar' que era un perill muntar actes en una casa okupada, ni acusar-nos de ser un de partit polític, excuses que serviren l'any passat per censurar 15 dels 16 actes en el llibret de festes i per obligar-nos a pagar la tarima del concert. Calia que la Comissió busqués un motiu menys polític d'entrada: que els devem diners. Així de clar li ho va dir també aquesta persona de la Comissió, qui va dir que per a altra gent era una 'sort' tenir aquesta 'justificació' i així s'estalviaven de buscar altres excuses que es destaparien (més) clarament com a prejudicis cap a nosaltres. Tot i això, la persona digué que si s'entraven els actes com un col•lectiu diferent, ningú podria relacionar-ho amb el col•lectiu organitzador de l'any passat, evitant la censura prèvia de la Comissió (pendent de passar la del Districte). Optàrem per aquesta opció, tot i el cas clar de persecució política que hi havia al darrere: preferíem poder fer una Festa Major tranquil•la després dels problemes de l'any passat.

Hom pot pensar que si es deuen diners, es tornin i llestos. Però cal saber que l'any passat no es devien diners, i tot i així la Comissió no va fer res per ajudar a la Festa Major Reivindicativa per salvar-se de la censura del Districte. Més aviat, hi va col•laborar gràcies a una passivitat i omissió voluntàries i premeditades dignes del gran servilisme que professa al Districte. No en va, dins de la Comissió hi ha personatges de partits polítics governants que des de fa anys la maneguen al seu gust. Eren els diners, doncs, un problema?

Algú pot pensar que aquest any sí. Però si els diners es deuen des del desembre del 2005, per què no s'havia dit abans? La gent de la Comissió té telèfons i correus electrònics de gent d'Endavant, per què no van trucar? I encara més. Des d'abans, durant i després de festes, fins a l'abril de 2006, hi havia reunions setmanals o quinzenals en què diverses entitats, fent pinya amb la Comissió, treballaven per tal de lluitar per una Festa Major Digna, tal com s'aprovà en el manifest resultant. En aquestes reunions sempre hi anaven una o dues persones d'Endavant que, tot i fer una festa paral•lela a l'oficial, volien donar suport a una proposta que dignifiqués la Festa Major després de 8 anys de no augmentar el pressupost i retallades en infraestructures, horaris i llibertat d'expressió. Per què mai es va dir a ningú que es devien diners? Potser els diners no els fan falta, a la comissió, potser els feia falta una excusa per a l'any següent. I és que és vergonyós que una Comissió que és incapaç de demanar un augment en el pressupost que és negat des de fa 8 anys, reclami furiosament una ridícula quantitat de diners que no els ajudaran ni a pagar-se el pica-pica de presentació.

La Comissió, lluny de voler resoldre el problema, l'enquista encara més. La FMR vol fer un campionat de futbol i bàsquet, i demana unes pistes que s'han de pagar. La Comissió diu que ja buscarà un lloc gratuït per fer-les, donat que sinó, se n'hauria de fer càrrec ella. Deu dies més tard, truca preguntant si tenim un lloc alternatiu perquè han de tancar el llibret. I això que ho buscaven ells! Sense temps per buscar, decidim fer-ho en la pista de pagament, i la Comissió diu que no se'n farà càrrec perquè asseguren que devem diners. Presenten una llista amb suposats elements d'infraestructura perduts i dels que ens en responsabilitzen, dient que si no ho paguem no ens posen ni tarima ni punt de llum. Podria ser cert, si no fos perquè alguns dels elements que s'hi detallen no els vam demanar pas nosaltres, l'any passat, i els altres falta veure si realment els vam perdre nosaltres. Ens volen fer pagar el mort de tot el que s'ha perdut. I l'amenaça de quedar-nos sense concert és encara més forta que la que feia el Districte l'any passat.

“A l'enemic ni aigua” és la consigna que els va donar el Districte, i la Comissió l'està portant al seu màxim extrem. Ens han negat la possibilitat de la propaganda perquè ens pugui conèixer el nostre poble, ens han volgut negar la publicació de títols 'políticament incorrecte' (la paraula 'desobediència' no pot sortir en un llibret!), ens fan xantatge econòmic bo i sabent que no ens correspon i que, per molt que passéssim pel tub, es buscarien una altra excusa. La Comissió va demanar al col•lectiu desconegut que assegurés tenir la seu a Sant Andreu, així com poder dir que forma part d'una entitat legal, amb NIF, per poder tenir un cap de turc a qui fer patir les conseqüències, per tal de pressionar aquesta entitat perquè no doni més suport ni empara a la FMR. Aquestes peticions no s'han fet a cap altre col•lectiu. Estrany, no?

A hores d'ara, el concert està a l'aire, i la Festa Major, més indigna que mai. El front comú per una Festa Major digna es va morir quan la Comissió va veure que la majoria d'entitats ja no seguien reunint-se a les portes de l'estiu. I això que Endavant havia demostrat un interès palpable i real i voluntat de suport; però no se'ns va trucar. Ara la Comissió 'agraeix' aquesta aportació amb la persecució política més sorprenent que hem viscut al nostre poble, exercint d'agent censurador i facilitant-li la feina al Districte, aquell qui li nega any rere any l'augment en el pressupost de la Festa Major. I és que com ja es venia veient des de fa anys, la Comissió ja no pertany al poble, sinó que és un braç més del Districte en el control que exerceix sobre la vida social i associativa de Sant Andreu.

Nosaltres estem pagant el preu d'haver denunciat i haver-nos enfrontat al Districte i a les seves entitats més afins (AVV de Sant Andreu de Palomar i Comissió de Festes) en l'enderrocament il•legal del Casal Popular Onze de Setembre, en la càrrega contra el concert del Correllengua del 2003, en la privatització dels terrenys públics de les Casernes, en la manipulació de la plataforma veïnal que lluitava per aquests terrenys i en la censura política de la Festa Major de l'any passat. Un preu polític que no se soluciona amb diners, sinó amb la submissió i l'obediència que mai pensem pagar. Per pura dignitat.

Sant Andreu de Palomar, novembre de 2006.
Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant (OSAN)
www.endavantstap9b.org

Arriba la 3a Festa Major Reivindicativa!

2006-11-10T08:14:00.003+01:00

Enguany porta per títol 'Aturem els trens de l'especulació!', en clara referència a un dels problemes que més acusadament pateix la població de Sant Andreu.

Per 3r any consecutiu, Sant Andreu tindrà una Festa Major Reivindicativa. Enguany l'organitzem només des de l'Assemblea local d'Endavant, tot i que la recent Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu 'La Trinxera' hi participarà organitzant un acte.

La FMR denuncia la censura durant l'Audiència pública del Districte de St. Andreu

2006-02-03T07:50:00.000+01:00

Quatre persones foren identificades per agents de la Guàrdia Urbana, que es quedaren la pancarta

El dijous 2 de febrer, durant la celebració del l'Audiència pública del Districte de Sant Andreu, membres de l'Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i de l'Assemblea de Sant Andreu – Nou Barris d'Endavant (OSAN) van denunciar la censura patida en els actes de la 2a Festa Majo Reivindicativa. Aquesta censura i boicot s'aplicà amb mà dura per part del Districte en molts aspectes i activitats de les Festes Majors.

Així, en començar l'Audiència, un membre de la FMR va interrompre el regidor del Districte i responsable de la GU, Jordi Hereu (PSOE), i explicà el motiu que els portava allà. Alhora, 3 persones es situaven al bell mig de la sala i desplegaven una pancarta on s'hi podia llegir "Per la llibertat d'expressió, prou censura a les Festes Majors!". Enmig del rebombori que després es tornà en tens silenci, un membre de la FMR llegí una octaveta denúncia, que reproduïm més avall. Durant alguns moments hi hagué discussions entre els qui no estaven d'acord amb aquella actuació i els qui en defensaven la legitimitat, que acabaren aplaudint.

En acabar, agents de la GU es quedaren la pancarta després d'una entrada violenta dins la sala contra les 3 persones que l'aguantaven, i les 4 membres de la FMR foren identificades a la sortida de la sala.

Amb aquesta acció de denúncia la FMR aconseguia visibilitzar la censura que fa dos mesos els va ser aplicada pel Districte i que va impedir donar a conèixer les seves activitats al poble de Sant Andreu de Palomar. La FMR, doncs, prenia la paraula que li havia estat robada.

Octaveta llegida:

Per la llibertat d’expressió, prou censura a les Festes Majors!

A la passada Festa Major de Sant Andreu de 2005, nombroses activitats van patir la censura i/o el boicot per part del Districte de Sant Andreu, que d’una banda va obligar la Comissió de Festes a no publicar alguns dels actes organitzats, i de l’altra no va donar la infrastructura necessària per realitzar activitats a segons quins col·lectius.

Un d'aquests col·lectius, el més afectat, vam ser la Festa Major Reivindicativa, que celebràvem la segona edició. Dels 16 actes programats, 15 van ser censurats del llibre de festes, amb excuses que no s'aguanten per enlloc; i pel concert, vam haver de pagar la tarima. Tot i així, la FMR va ser un èxit que va congregar a gran quantitat de gent cada dia, i és que no van aconseguir el que volien: boicotejar-nos, fer-nos callar, fer-nos invisibles a la resta del poble al qual pertanyem i del qual formem part.

Així és com ens volen, sota el silenci de la seva censura política, del pensament únic que no accepta ni tolera aquelles veus dissidents que ens autoorganitzem i ens autogestionem amb la voluntat d'oferir un aire fresc i popular a la Festa Major. l'apartheid polític i social són el seu fi. La censura, el boicot, la mentida i el silenci les seves armes.

Però no aconseguiran mai que deixem de pertànyer a aquest poble i ser una
veu diferent i compromesa amb la NOSTRA gent. Nosaltres seguirem alçant la veu, més alt i més fort com més ens vulguin tapar la boca. Perquè la d'expressió, com tota llibertat, no es demana sinó que es pren. Plantarem cara allà on faci falta, la nostra voluntat de construir nous espais ens empeny a seguir sempre endavant, sempre amb més força.

Prou censura i boicot a les Festes Majors! Prou ingerències polítiques del Districte! Per unes Festes Majors populars i de tothom, visca la llibertat d'expressió!

La FMR-Sant Andreu´05, a un pas de la consolidació

2005-12-10T00:10:00.002+01:00

Enguany se celebrava la 2a edició que, tot i les traves del Districte, apuntala encara més aquest espai lúdico-polític a Sant Andreu organitzat per l’Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i l’Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN)

Del 26 de novembre a l’11 de desembre de 2005 han tingut lloc a Sant Andreu els actes programats a la 2a Festa Major Reivindicativa-Sant Andreu’05; 3 setmanes de festa i lluita que tingueren la seva ‘traca final d’espectacle’ abans de començar: els sabotatges i boicots diversos per part del Districte.

Així, des de la manca d’infrastrucura per la Jornada pro-Casal Independentista, fins a la censura de tots els actes -excepte un- per al butlletí de Festes, passant pel fet d’haver de pagar la tarima pel concert gran, tots els actes de la FMR han patit el boicot i el sabotatge del Districte. Aquest ha exercit una pressió amenaçadora sobre la Comissió de Festes que si bé s’ha vist entre l’espasa i la paret, hauria pogut reaccionar millor fent més pinya amb les entitats, especialment amb les més afectades. No en va, la dinàmica que arrossega la Comissió des de fa anys és la responsable d’aquesta indefensió davant del Districte.

Sens dubte que la censura i el boicot tenen la seva motivació real en la qüestió política de les assemblees organitzadores de la FMR. Sols així es pot entendre que altes actes polítics d’altres entitats no hagin patit cap mena de censura, o bé que els suposats arguments esgrimits siguin mentides i disbarats com que un casal okupat té més risc de patir un esfondrament. Està clar que la mà negra d’ERC ha fet de les seves: des de la conselleria de Cultura, amb en Joan Pallarès-Personat, fins a les delfines infiltrades a certs llocs.

Aquesta censura informativa va fer que les xerrades i projeccions de vídeo programades dins la FMR tinguessin escassa assistència, a diferència de l’any passat, en què la sala s’omplí cada dia. Tot i això, les nits de festa i música al casal, o el concert, aglutinaren a gran quantitat de persones que l’ompliren de gom a gom fins a altes hores de la matinada cada dia.

A més, dins els dies que duraven les festes, una acció de Països Catalans Insubmisos conjuntament amb el grup Sant Andreu per les Casernes posà la nota més combativa, ja que poc després del pregó de la Festa Major oficial, dues persones es despenjaren fent rappel des del terrat de l’Ajuntament amb una pancarta on es podia llegir ‘Als terrenys de les casernes: 100% habitatge públic. Ajuntament especulador’; la Pl. Orfila aplaudí l’acció. Aquesta provocà la reacció violenta de la Guàrida Urbana així com l’airada del regidor de Cultura Joan Pallarès (ERC), acabant en un enfrontament amb membres del grup per les Casernes. La resposta de la Comissió, situant-se al costat del regidor i en contra del grup veïnal va sentar molt malament.

Igual de malament sentà l’actuació de la Comissió durant el concert de festes oficials dels Obrint Pas, on la Comissió de Festes actuà com a agents de seguretat impedint que membres de la FMR pugessin a l’escenari amb una pancarta contra el Districte, ‘El tripart de Sant Andreu boicoteja la FMR. Visca la terra, mori el mal govern!’.

Així doncs, aquesta 2a edició de la Festa Major Reivindicativa ha procurat, com deia el seu lema, teixir les festes i les lluites populars, si bé les lluites més presents han estat les que s’han hagut de lliure en directe cada dia. És d’esperar que, si a la tercera va la vençuda, l’any que ve serveixi per consolidar aquest espai de consciència i festa creat per l’AJStA i Endavant.

Manifest de la 2a FMR'05!

2005-11-25T08:25:00.003+01:00

Manifest de la 2a Festa Major Reivindicativa-Sant Andreu'05, organitzada per l'Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i l'Assemblea de Sant Andreu - Nou Barris d'Endavant (OSAN).

Enguany, serà del 26 de novembre a l'11 de desembre, consulteu els actes a l'agenda.

Veïns i veïnes andreuenques, benvingudes a la 2a Festa Major Reivindicativa’05!!

Un any després de posar en marxa aquest projecte, ens tornem a trobar per consolidar-lo i seguir conjugant la lluita amb la festa popular! I és que enguany, encara tenim més motius per reivindicar, tant aquí a Sant Andreu com arreu dels Països Catalans.

Al poble, seguim reivindicant que als terrenys de les antigues casernes, tot el que s’hi faci siguin pisos públics de lloguer, equipaments de barri i zona verda. I no pas la comissaria dels Mossos!! No ens volem enlloc! Aquest cos repressor seguirà el camí de la Policia espanyola, qui al març d’enguany, en una emboscada, va detenir, jutn amb 6 persones més, a 3 companyes de les nostres assemblees mentre es solidaritzaven amb els i les treballadores de Miniwatt.

Abans, encara vam haver de patir una repressió de baixa intensitat quan mostràvem el nostre rebuig a la Constitució Europea, que per molt que s’hagi aprovat a l’Estat espanyol, nosaltres sempre ens hi mostrarem desobedients! Igual que amb la reforma de l’Estatut, que pretén seguir partint el nostre territori, imposant el sistema capitalista i fent claudicar les dones. És altre cop la traïció dels suposats partits d’esquerra junt amb la burgesia.
Ni reformes ni Estatuts, per l’autodeterminació, Independència i Socialisme!

La repressió, però, és quelcom força habitual per desgràcia arreu del nostre país. Així, els nostres 3 companys de Gràcia segueixen pendents d’un judici farsa a l’Audiencia ‘Nacional’, on també hi volen enviar els companys de Torà. I més a prop, els joves de l’Hospitalet i Cornellà segueixen patint el calvari que, com en els altres casos, es va iniciar amb tortures a les comissaries. Prou repressió al jovent que lluita! Solidaritat amb el jovent gallec! Però sobretot, ens uns dies com aquests, hem de tenir un especial record per tots aquells i aquelles que no poden ser aquí en contra de la seva voluntat. És el cas d’en Diego, la Laura, en Zigor, la Lola i en Juanra, tancats a milers de quilòmetres de casa nostra.
Els i les volem a casa!

La seva lluita, com la de molts/es altres, és un exemple per a tots i totes nosaltres. Com l’estela que és del nostre dia a dia l’andreuenc Jordi Martínez de Foix i tots els altres caiguts en combat per una terra lliure.
Per ells i elles, per la seva lluita que és la nostra, per tots els mitjans necessaris, el millor homenatge, la victòria!

Un altre lluitador, en aquest cas de la ploma, en Miquel Martí i Pol, és del que prenguérem el nom pel Casal Popular. Un Casal que, després de patir un atac incendiari a l’abril ara està pendent, com tot el carrer Segre, d’un imminent desallotjament. L’especulació està destrossant el poble i cada cop són menys els espais socials que queden.
Fem front a les immobiliàries, Sant Andreu no està en venda!

I ja que tornem al poble, cal que denunciem ben fort que enguany el Districte ens ha volgut boicotejar, obligant a suprimir la publicació de la majoria dels nostres actes. L’excusa del civisme els serveix per rebentar totes aquelles iniciatives que mostren la confrontació i la dissidència vers el sistema. Però no ens faran callar, ni tampoc ens aturaran. No claudicarem, no renunciarem pas a la nostra consciència rebel i revolucionària.
Contra tota imposició, desobediència!
La lluita és l’únic camí!

Bones festes de Sant Andreu, lluita sí, festa també!
Visca la terra!

Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA)
Assemblea Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN)
Novembre-Desembre’05. Sant Andreu de Palomar, Països Catalans

El Districte de Sant Andreu, contra les festes

2005-11-14T01:27:00.000+01:00

L’Ajuntament del Districte s’inventa tot un seguit de suposats motius tècnics per atacar les Festes Alternatives i la Festa Major Reivindicativa. El rerafons i la intenció és clarament la voluntat polític d’acabar amb totes aquelles expressions de festa i lluita que es creen i s’organitzen al marge de programació oficial de Festa Major.

Durant aquests últims dies, s’han conegut diversos fets que fan adonar-se de la intenció del Districte de boicotejar, eliminar i suprimir qualsevol acte de Festa Major que s’organitzi al marge de la Comissió de Festes oficial. Aquesta, alhora, ha tingut un paper si més no dubtós i força condescendent amb l’actitud autoritària i cada cop més restrictiva del Districte. A continuació, una breu cronologia de la situació en particular de la Festa Major Reivindicativa-Sant Andreu’05 (FMR-StAP), que organitzen l’Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i l’Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN) per segon any. El dimarts 8 de novembre, un membre organitzador de la FMR-StAP era informat per part de la Comissió de Festes que cap dels actes que es fan al Casal Popular Miquel Martí i Pol sortiria al butlletí de la programació de Festes. Motiu: el Districte els havia dit que no es podia fomentar anar a una casa okupada, i que si passava alguna cosa, el màxim responsable n’era el president de la Comissió de Festes per anunciar-ho al seu butlletí (tot i no ser-ne organitzadora ni col·laboradora). Els dubtes i preguntes sobre com havia anat tot va permetre saber que la Comissió sabia aquesta notícia des del divendres 4 de novembre al migdia, però que com que havien tingut “una setmana molt estressant”, i el butlletí s’havia de tancar ja per anar impremta, el seu president va decidir, unilateralment i sense avisar ningú (ni de la comissió ni de la FMR-StAP), de treure els actes del Casal, 10 d’un total de 16. La indignació dins l’assemblea de la FMR-StAP era màxima, i pel divendres 11 es va fer una reunió amb la Comissió de Festes per saber exactament com havia anat tot, demanar explicacions, mostrar les queixes i insatisfacció per la deixadesa vers la FMR-StAP i exigir ‘reparacions’. I és que el sentiment de mal tracte cap a la FMR ja ve des de mitjans d’octubre, quan s’havien de lliurar les sol·licituds dels actes i els plànols de les activitats que es fan al carrer: fins a dues vegades es van haver de lliurar ambdós documents perquè, en les primeres, en què es deixaven a la bústia de la comissió, misteriosament desapareixien. El fet que dins de la comissió hi hagi persones vinculades a partits polítics, entre ells ERC, fa pensar a l’assemblea de la FMR de l’existència d’una mà negra dins la comissió. Així doncs, a la reunió del divendres 11 la gent de la FMR es va assabentar que el Districte també havia volgut boicotejar alguns actes de les Festes Alternatives. Altre cop, igual que per la FMR, els motius al·legats eren tècnics, però el rerafons claríssim i evident era polític. I en el cas de la FMR, hi havia l’agreujant de la falta d’informació cap a l’assemblea organitzadora. Segons el seu president i una altra membre allí present, aquella setmana havia estat molt esgotadora per ells, i en saber a última hora que també es volia retallar actes de la FMR, van tirar pel dret. Però això suposava deixar completament tirades les persones que la munten, sense informació i sense capacitat de resposta. I és que el butlletí es portava a impremta dilluns; així, si la FMR hagués sabut el divendres de la notícia, hauria pogut parlar amb la Comissió i, potser, fer-hi pinya, informar-se legalment sobre els motius del Districte i haver pogut decidir i intervenir en l’afer. Però no va ser així. D’altra banda, la Comissió va parlar de més entrebancs que posa el Districte, com ara l’obligació de lavabos per actes al carrer, un possible cànon de la SGAE per reproducció de cançons i pel·lícules, així com un llarg etcètera d’altres barbaritats que la gent de la FMR van intentar fer veure a la Comissió que havien de parar els peus a l’Ajuntament. I és que si enguany ja s’ha marcat precedent sobre la prohibició d’actes en una casa okupada, l’any següent pot ser una altra excusa la que esgrimeixin per boicotejar i impedir actes no oficials durant la Festa Major. La reunió va acabar amb una proposta de ‘reparació’: l’edició, per part de la Comissió de Festes, d’un full per impremta amb tots els actes censurats per part del Districte, tant de les Festes Alternatives com de la Festa Major Reivindicativa, i amb una denúncia per part de les dues assemblees sobre els fets ocorreguts. El proper dimarts 15 la comissió valorarà definitivament la proposta, a la que va ser convidada a sumar-s’hi per fer pinya amb totes les entitats per pressionar el Districte. I és que aquest cas de censura d’actes per ‘massa polítics’, segons el Districte (i també segons el parer d’algú de la comissió), és només la punta de l’iceberg d’un problema molt més de fons a Sant Andreu, i que s’arrossega des de fa molts anys: d’una banda, una comissió de festes integrada des de fa molt de temps per les mateixes persones, algunes d’elles vinculades a partits polítics de govern, que arrossega una dinàmica molt viciosa i perversa i que, sobretot, per la seva pròpia gènesi, és incapaç de plantar cara al Districte. Només així s’entén que el baixíssim pressupost de la Festa Major sigui el mateix que fa 7 o 8 anys, i sigui escandalosament molt més inferior al de Gràcia o Sants (on, d’altra banda, les comissions de festes s’han sabut platnar a temps). I d’altra banda, la recent campanya engegada per l’Ajuntament de Barcelona sobre el ‘civisme’, que en la mà del molt reaccionari Jordi Hereu, regidor del Districte de Sant Andreu i responsable de la Guàrdia Urbana a tot Barcelona, ha agafat la seva cara més dura i repressora, tallant d’arrel qualsevol iniciativa popular. Així doncs, cal pensar en una clara ofensiva reaccionària i autoritària per part d’aquest personatge que sembla estar fent carrera política a base de retallades i càrregues policíaques. No en va, ja aquest any algunes entitats van aprofitar el primer dia de presentació de la Comissió de Festes per proposar un manifest conjunt d’entitats i Comissió demanant més pressupost per la Festa Major però, sobretot, més equipaments i més facilitats per poder fer cadascú els seus actes. I és que en un poble on durant l’any no hi ha cap concert ni festa perquè no hi ha cap equipament per fer-ne i l’espai obert està completament vetat, que durant la Festa Major l’horari de finalització es redueixi mitja hora cada any i el Districte vulgui per l’any que ve acabar a la 1, és simplement una vergonya en aquesta Barcelona cosmopolita del cinisme, la hipocresia i la garrotada a l’autogestió dissident.

Les Festes són de tots i totes!

2005-11-13T20:30:00.003+01:00

Degut a les pressions del Districte, la Comissió de Festes no ha publicat al llibret alguns dels actes de les Festes Alternatives i de la Festa Major Reivindicativa. Després de parlar-ho amb la Comissió, aquesta sembla haver accedit a publicar un full solt amb els actes exclosos i un escrit firmat per les dues assemblees, que reproduïm a continuació.

Benvolgut veí, benvolguda veïna.

Segurament, et preguntaràs el perquè d’aquest full, perquè un full adjunt, tot sol, fora del llibret dels actes de la Festa Major de Sant Andreu. I és que enguany, després de 14 anys muntant festes majors al nostre poble, uns veïns i veïnes hem vist com força dels actes que teníem preparats per la nostra Festa Major han estat exclosos de la publicació en aquest llibret.

I no és pas per no haver lliurat a temps les sol·licituds, per no haver omplert els permisos, o per haver fet alguna incorreció burocràtica; no pas. Resulta que el Districte de Sant Andreu va pressionar i coaccionar la Comissió de Festes per tal que no es publiquessin alguns d’aquests actes.

Les excuses volien semblar motius tècnics però si els repassem, veurem que cap de les assemblees organitzadores tenen l’exclusivitat dels suposats riscos o problemes. Fem un repàs. A les Festes Alternatives els van donar com a excusa que es penjaven cartells de propaganda on no es podia; que venien ampolles de vidre; incitaven a portar grups conflictius; no complien horaris; denúncies per soroll; extensió de problemes foranis a les nostres festes; que eren polititzades; que embrutaven al carrer, etc.

Però qualsevol persona amb un mínim de coneixement sabrà que aquestes excuses són unes situacions no atribuïbles exclusivament a aquestes festes. A tota Festa Major hi ha aglomeració de gent, fet que augmenta les possibilitats de conflicte o d’acabar embrutant els carrers per part de la gent assistent. Una gent que, d’altra banda, assisteix més massivament a l’Envelat, que a més acumula el triple de denúncies que les Festes Alternatives del 2002.

En el cas de la Festa Major Reivindicativa, l’excusa era una de sola: que no es podien fer actes en un casal okupat, per si ‘queia el sostre’. La incongruència de tal excusa es fa evident si tenim en compte que l’any passat sí que es van publicar els actes que es feien al casal, així com el fet que si la Comissió és realment responsable de tot el que publica al seu butlletí, no té perquè tenir més risc de problemes una casa okupada que l’Envelat, un local de lloguer o un carrer qualsevol.

Així les coses, el Districte va actuar premeditadament alertant a la Comissió a l’últim moment, fent que aquesta avisés a les respectives assemblees quan el butlletí ja havia estat retallat i portat a impremta: no hi podíem fer res.

Així doncs, ens trobem davant d’una clara retallada de la llibertat d’expressió, emparada aquest cop amb la importació de la docrtina del civisme barceloní. I és que no es pot explicar d’altra manera la voluntat d’evitar que la gent del poble, que nosaltres, veïns i veïnes de Sant Andreu, poguem organitzar-nos pel nsotre compte i poguem donar a conèixer a tot el poble les nostres propostes per aquestes festes.

Ells/es no poden decidir, no poden voler erigir-se com a jutges/ses morals de què és cultura i què no. Perquè aquesta és la qüestió de fons: amb l’excusa d’una politització de les festes (què no fan ells/es, sinó política professional?), volen tallar d’arrel la cultura popular, aquella que és social, que és des de i per a la gent, la que fem nosaltres, tant durant la Festa Major com durant tot l’any.
Volen tallar la nostra voluntat de transformació social, però no ho faran ni amb censura, ni amb exclusions, ni amb repressió; senzillament, no podran.

Nosaltres som veïns i veïnes iguals que la resta de gent i entitats que per aquestes dates munta actes per la Festa Major; no fem res especial diferent dels altres. Però davant d’aquests fets, veiem un perillós precedent que pretén tallar les veus dels/es qui pensem que la cultura popular no és la del poder, no és la que es pot comprar i vendre, sinó que és la que fem moltes entitats de Sant Andreu dia a dia amb les nostres activitats.

És per això que reclamem que el butlletí amb tots els actes de la Festa Major sigui només informatiu, i no es vulgui repsonsabilitar a la Comissió de Festes de les activitats anunciades. Res més, veïns i veïnes, agraïm que hagueu llegit aquestes línies i mostreu comprensió cap a nosaltres, veïns i veïnes vostres.

Ens veiem a Sant Andreu per la Festa Major!

Assemblea de les Festes Alternatives de Sant Andreu
Assemblea de la Festa Major Reivindicativa

Sant Andreu 13 de novembre de 2005, Sant Andreu de Palomar

Concert per l'autogestió de l'AJStA, a Esplugues

2005-02-07T01:20:00.004+01:00

Reedició del concert de la Festa Major Reivindicativa el proper dissabte 26 de febrer.

Durant la Festa Major Reivindicativa-Sant Andreu'04 es va haver de suspendre el concert dels 2 anys de l'AJStA, degut a la pluja.

Ara, dos mesos i mig després, es podrà celebrar la reedició del concert, aquest cop a Esplugues, gràcies al suport de la gent d'Arma Social, i la col·laboració dels altres grups, Camrada Kalshnikov i Igitai-a. En aquest ocasió se'ls suma un quart grup, Ofensiva, una gent d'Esplugues que comença. El concert serà el dissabte 26 de febrer a Kan Kadena, Esplugues de Llobregat.

Us hi esperem!

Conclou amb bona assistència i participació la FMR-Sant Andreu'04

2004-12-10T00:10:00.002+01:00

Del divendres 3 al dimecres 8 de desembre tingué lloc a Sant Andreu de Palomar la primera Festa Major Reivindicativa, organitzada per l’Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i l’Assemblea d’Endavant Sant Andreu – Nou Barris. La bona assistència als diversos actes, tant de gent andreuenca com de fora, marcà la celebració d’uns actes aigualits per la pluja.

El tret de sortida de la Festa Major Reivindicativa el donà la xerrada ‘Casernes: passat, present i futur’, que comptà amb la presència d’unes 25 persones, la gran majoria de Sant Andreu. Les diverses intervencions parlaren de l’evolució de les casernes, començant quan hi havia centenars de persones immigrades (que encara ara necessiten d’ajuda després de la traïció de les administracions i algunes ONG’s); passant per la reivindicació actual de la campanya de ‘Sant Andreu per les Casernes’ (www.sant-andreu.com/stap21/lloguers/) i acabant amb una anàlisi prospectiva, feta per Endavant, del que pot acabar sent Sant Andreu per culpa del Pla General Metropolità Sant Andreu – Sagrera i l’arribada del TAV. A la nit, el cantautor Merino animà fervorosament la nombrosa gent que s’hagué d’encabir al Casal donat que la pluja impedí fer l’actuació al carrer.

El dissabte 4 s’havia de celebrar el concert dels 2 anys de l’Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA), amb els grups Arma Social, Igitai-a, Camarada Kalashnikov i Insershow. Tot i les primeres i reiterades gotes, s’inicià el concert amb Insershow, prop de les 12 de la nit (3 hores de retard), que tocaren durant una bona estona, per a satisfacció de les prop de 200 persones congregades; l’augment de la intensitat de la pluja, però, impedí que es pogués finalitzar. Tot i això, la gran quantitat de gent que s’havia acostat a Sant Andreu per gaudir del concert es pogué refugiar al Casal on estigué de festa fins altes hores de la matinada.

El diumenge 5, el recital de poesia i l’actuació del cantautor Cesc entretingueren i amenitzaren una vetllada que atragué a la gent que passava prop del Casal, ja que el temps, aquest cop sí, permeté que la Festa Major Reivindicativa sortís al carrer per fer-se veure.

Dilluns 6 tingué lloc la xerrada contra la precarietat, a càrrec d’un membre de la Xarxa contra el Tancament d’Empreses i la Precarietat i de gent de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació. El primer explicà la història de la Xarxa i les diferents formes de precarietat que aquesta ha detectat com a inherents en el sistema capitalista en què vivim. Els segons explicaren el seu cas propi, el de les Cases Barates del Bon Pastor, narrant l’engany de les administracions i el greuge que suposa per a la gent que hi porta vivint des de fa moltes dècades. En acabar, un animat debat entre les persones assistents, una vintena, mostrà més casos i apuntà cap a noves maneres de fer front a la precarietat. Al vespre, un sopar popular va concloure la jornada.

La tarda del dimarts 7 era tarda de cinema: ‘Amanece, que no es poco’ i ‘Roma, ciudad abierta’ congregaren una trentena de persones que volgueren gaudir la tarda d’un dimarts de pont i festa major de manera diferent. A la nit, el DJ Paulino García Sound System va posar el punt final festiu, fent aguantar fins a primera hora del matí a aquelles persones que no volien que la festa acabés.

Dimecres 8 tingué lloc l’últim acte de la Festa Major Reivindicativa. Fou una xerrada sobre llengua i immigració que comptà amb la presència d’un membre de Veu Pròpia (www.veupropia.org) que n’explicà la història, l’essència, les activitats i la propera campanya que engegaran cap a la gent no catalanoparlant sota el lema ‘Adopta el català’. Un interessant debat sobre la necessitat d’estendre l’ús social del català posà punt i final a la Festa d’enguany.

Manifest de la Festa Major Reivindicativa’04

2004-11-25T08:18:00.004+01:00

Arriba la Festa Major Reivindicativa Sant Andreu'04!

Ja s'acosta el 30 de novembre, Sant Andreu, i per aquest motiu l'Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) i l'Assemblea d'Endavant Sant Andreu-Nou Barris hem preparat una sèrie d'actes que conjuguen la festa amb la conscienciació, la diversió amb la reivindicació, la disbauxa amb la lluita i el compromís. A continuació podreu llegir el manifest d'aquesta Festa Major Reivindicativa; els actes preparats els podeu trobar a l'agenda.

Us hi esperem a tots i totes!
Lluita sí, festa també!!

Sant Andreu de Palomar.

Enguany celebrem per primer cop la Festa Major Reivindicativa.

I no és pas, precisament, perquè sigui el primer any en què ens hem vist obligats i obligades a reivindicar alguna cosa. La nostra existència com a poble, a Sant Andreu en concret i molt més especialment en el conjunt dels Països Catalans, és la d’un poble que malda per la seva supervivència, per la seva llibertat, per la seva dignitat.

Sols cal mirar al passat, a la nostra Història, per recuperar la memòria col•lectiva que ens ha fet a tots i totes nosaltres. Perquè és precisament aquesta Memòria Històrica la que volen fer desaparèixer, tergiversar i manipular per alienar-nos i oprimir-nos encara més. Aquesta manipulació que vol amagar les lluites del poble treballador català contra la mal anomenada transició, que va permetre que els Països Catalans continuessin trinxats sota el jou de l’estat espanyol. Ara fa 26 anys de la Constitució Espanyola, i 25 de l’Estatut del Principat, és a dir, més d’un quart de segle de l traïció dels malanomenats partits d’esquerra, el PSC, ICV i ERC; i és encara ara quan recordem a tots els i les lluitadores que van donar la vida per un futur millor, aquells i aquelles que, al carrer, van deixar clar que el poble treballador català no volia continuar subjugat.
Molt especialment recordem un andreuenc, el comunista i patriota català Jordi Martínez de Foix, mort en acció per una terra lliure.

I és ara quan més que mai el poble català hem de tornar a lluitar com aleshores per fer front i rebutjar una altra Constitució, l’Europea, que ens vol subjugar encara més com a poble, retallant o eliminant qualsevol minsa llibertat social, nacional o personal. Pels drets de les persones immigrades, per la dignitat de la classe treballadora, per abolir el patriarcat, per la dignitat com a poble, cal dir ‘No’ a la Constitució Europea de totes les maneres possibles.

Perquè aquí, a Sant Andreu, ja estem patint els efectes d’aquest uniformització capitalista, i les seves urpes que hipotequen les persones destruint el poble. És ara quan hem de lluitar per les millores socials i col•lectives, i exigir que els terrenys públics de les casernes siguin per a la gent que viu a Sant Andreu: volem equipaments, pisos públics de lloguer, parcs, i un llarg etcètera. No volem ni centres comercials, ni oficines, ni encara menys la comissaria dels Mossos d’Esquadra, forces d’ocupació espanyoles que no faran sinó que reprimir-nos sempre que fem quelcom que se surti de les seves sagrades Constitucions, i el seu magnífic estatut regionalista.
Volem els Mossos fora de la nostra terra!

Cal que el poble de Sant Andreu prenguem consciència de la necessitat d’estendre l’ús social del català, per molt que a l’Ajuntament i a certes entitats no els agradi que el poble s’organitzi pel seu compte per fer jornades per la llengua populars; i és que al cap i a la fi., és gràcies al poble, i no pas a les institucions ni poders establerts, que la nostra llengua segueix viva hui en dia tot i les múltiples agressions i prohibicions que està patint al llarg de la història, tant a l’Estat espanyol com a l’Estat francès.

Alhora, cal tenir ben present que la repressió és una arma del poder que caurà damunt nostre sempre que aixequem el cap i reclamem el nostre dret a existir. Un dret que no està reflectit en cap Constitució, i que per això mateix és el que més interiorment portem a dins. Sabent que no estem sols i soles en aquesta lluita, cal que pensem en els nostres companys i companyes que avui es troben lluny de casa seva, com els presos i preses polítiques catalanes, en Diego, la Laura, en Zigor, la Lola, i en Juanra.
Us volem a casa!

Sense oblidar als i les represaliades d’arreu de la nostra terra, com el cas dels 3 joves de Gràcia, o els 2 joves de l’Hospitalet empresonats, entre molts altres. Així també tenim presents els desallotjaments dels centres socials resistents Hamsa de Sants i Pati Blau de Cornellà.
Prou repressió a l’independentisme i als moviments socials!

La nostra història és, doncs, una llarga trajectòria de lluita i resistència, de gent que ho ha donat tot per les llibertats nacionals, socials i de gènere als Països Catalans. Per tot això, avui que estem de festa, cal més que mai tenir present la lluita que ens ha forjat com a poble; el gran esforç i sacrifici dels i les lluitadores d’ahir i d’avui que no cessen en el seu compromís per la llibertat. Perquè seguirem reivindicant, perquè la repressió no ens aturarà, perquè seguirem resistint i lluitant fins la victòria final per la Independència i el Socialisme als Països Catalans, la lluita és l’únic camí!!

Bones festes de Sant Andreu, festa sí, lluita també!!
Sols el poble salva el poble!
Visca la terra!

Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA)
Endavant Sant Andreu – Nou Barris

Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Països Catalans. Desembre 2004